La llengua del drac

El País de Gal.les al Korrika d'enguany

2011-06-18T04:06:00.000-07:00

Ara posem l'entrevista que l'hi han fet a en Sion Jobbins al Korrika d'enguany, exposant la situació de la llengua gal.lesa i la necessitat de fer un esdeveniment semblant a Cymru.

Siön Jobbins Galesko Rhedadeg lasterketaren antolatzailea Bermeon

video promo del Korrika 2011

2011-06-18T04:04:00.000-07:00

Pengem ara el video promocional del Korrika que s'ha celebrat enguany al País Basc.

l'SNP cap a la remuntada final!!!!

2011-04-20T03:04:00.000-07:00

Les eleccions al parlament escocès i a l'assemblea gal.lesa són aquest 5 de maig.
L'SNP sortia bastant per darrera de les enquestes, tot i que en Salmond és el líder més ben valorat, amb el doble de nota que el líder laborista (què com es diu aquest? no m'en recordo...)

Ahir dia 19 el Scottish Sun del Murdoch va dornar-li suport per aquestes eleccions, un fet quasi històric. Entenen que la crisi actual té molt a veure amb el govern laborista anterior a Londres, i que votar tory o lib-dem és impopular ara ja que a Londres no estan gent encertats.
Així les coses, li valoren a l'SNP el seu esforç de govern en minoria des del 2007 i que hagi posat més prioritat en sortir de la crisi que en el referendum d'independència (que també el demana).
Ahir també en Sean Connery, membre del partit, va encapçalar una tria de actors, cuiners, empresaris etcètera que donen suport al SNP.

Cap a la remontada final!!!

"The Phenomenon of Welshnes" by Sion T.Jobbins

2011-04-15T10:57:00.000-07:00

Ens ha arribat aquest llibre, "The Phenomenon of Welshness" on el vell amic Sion T.Jobbins desplega tot els eu enginy per deleitar-nos amb com és el País de Gal.les actual i com s'ha anat formant de forma simbòlica i social.
Fa esment així en diferents capítols sobre aspectes de la vida cultural gal.lesa, especialment del darrer segle, dels àmbits lingüístics, socials, polític i potser especialment de mentalitat i simbòlics.

És un excel.lent llibre, del tot recomanable.
(a sota hi trobareu unes cites del llibre)

-----------

Just received the book "The Phenomenon of Welshness", where the author, Sion T.Jobbins explains in diferent chapters aspects of the social, cultural, linguistic and political life and reality of his nation, Wales/Cymru, and how they have been built up during decades.
It is a very instructive book, as well as funny, as the author mix a fine irony with cleverness in order to write down thoughts that,maybe shared for more people, but that nobody has write down in this clear manner.
An excellent book.

From the book:

about Santes Dwynwen (...the celebration of St Dwynwen as opposed to St Valentine marks the great split in Welsh society:...It's the split between Welsh and mainstream Anglo-american culture. it's the difference between Sali Mali and Mickey Mouse;the Urdd and the Scouts, Disc a dawn and Top of the Pops, even Plaid Cymru and Labour."

about 2036: "May I suggest that on the 500th anniversary of the Acts of Union we set ourselves a target to totally erase from our forehead the dent caused by 500 years of the pointed finger which says "Taffy, know your place"?
May I suggest that we make Wales a proper nation and a nation where a majority of people can once again speak Welsh?
Then we won't just be "Yma o Hyd", but singing a new song.

Video Barcelona Decideix

2011-03-31T05:37:00.000-07:00

Don't Vote (No votis) - Catalan with English subs from Belisarius on Vimeo.

El proper 10 d'abril els barcelonins i bareclonines estan cridats a la consulta per la independència.
Aquest video està tenint molt dèxit i aquí adjuntem la versió subtitulada.

Fan hyn yr video am y referendum i annibiniaeth bydd yn digwedd 10fed mis Ebrill nesa. (iseltitles yn saesneg).

Gal.les diu sí en el referendum!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2011-03-04T11:32:00.000-08:00

Gal.les, en una jornada històrica, ha dit sí per una ample majoria a que l'Assemblea Nacional (Cynelliad Cenedlaethol Cymru) pugui legislar en les àrees que té competències sense la necessitat de demanar permís llei-per-llei al parlament de Westminster.
És un pas més cap a l'autogovern gal.lès, que des del referendum del 97 pot legislar en 20 àrees (com agricultura, ensenyament, sanitat...).
Tots els territoris varen votar a favor menys Monmouthshire(i aquest només per una diferència de 320 vots).
Així, 517312 persones varen dir "Ie/Yes" (un 63,5% dels que varen anar a votar) i 297000 varen dir no.
Un total de 35,2% dels votants varen anar a les urnes.

Moltes felicitats gal.lesos!!!!!!!
La llibertat, un xic més aprop....

Come on Wales!!!

2011-03-02T13:35:00.001-08:00

demà dia 3 de març pot ser una data històrica per Gal.les, amb el referendum per major autonomia.
adjuntem el vídeo dels jugadors de la selecció de rugby en favor de votar "Ie/yes"

Come on Cymru!!!!

reportatge del gaèlic (en basc)

2011-02-19T14:53:00.000-08:00

En honor de la nostra companya Begotxu, portem aquí un link d'un programa en euskera sobre la llengua gaèlica a Escòcia.

gero arte!!!

vídeo de la protesta en favor de l'irlandès

2011-02-18T04:39:00.001-08:00

Volen expulsar l'irlandès de la secundària (Fine Gael)

2011-02-18T04:29:00.000-08:00

S'ha iniciat una campanya del sindicat d'estudiants USI en defensa de l'ensenyament troncal obligatori de l'irlandès a secundària, a causa de les afirmacions del Fine Gael (que podria ser partit de govern a les properes eleccions segons les enquestes) que treuria l'assignatura.

El català asfixiat a la Catalunya del Nord

2011-02-18T04:24:00.000-08:00

A continuació ens fem ressó d'una notícia apereguda a El Punt sobre el dèficit d'ensenyament bilíngüe en català a l'Estat francès.

L'Associació de Pares d'Alumnes denuncia l'asfíxia de la llengua catalana
15 de febrer de 2011

Mentre a altres regions de l'Estat francès el nombre d'alumnes bilingües progressa regularment i assoleix nivells d'un 8 a un 40 per cent de l'alumnat de l'escola pública, a la Catalunya del Nord els efectius d'alumnes bilingues de l'escola maternal i primària no passen d'un 5 per cent. Basant-se en aquesta constatació, l'Associació de Pares d'Alumnes de l'escola pública (APA / Escola Pública), denuncia una situació d'“asfixia de la llengua catalana”. En un comunicat firmat per Joan Jaume Prost, president de l'APA, l'entitat afirma que “les enquestes demostren que més d'un 25 per cent dels pares d'alumnes volen inscriure els seus fills en classes bilingües” a la Catalunya del Nord. Segons l'APA, el cost de funcionament d'una classe bilingüe és el mateix que el d'una classe monolingüe, i els avantatges d'aquest tipus d'ensenyament són reconeguts arreu. “El problema és de voluntat per fer-ho i no és pas financer” afirma Joan Jaume Prost.

L'APA també condemna la poca presència del català en la retolació dels espais públics i lamenta les proclames del Consell General i d'alguns diputats sobre el reconeixement del català, mentre a la pràctica es nega una vida normal per la llengua catalana.

Per invertir aquesta situació, l'APA conclou el seu comunicat fent una crida als representats estatals, regionals i departamentals, perquè juntament amb els representants del sector de l'ensenyament, es constitueixi una Oficina de la llengua i que es defineixin uns objectius clars i assolibles pels que fa la formació de mestres i alumnes d'aquí a l'any 2018.

Seguint vius al Six Nations...

2011-02-18T01:32:00.000-08:00

bé,després del partit contra Escòcia, i malauradament pels celtes del nord, Gal.les va guanyar i es situa amb una victòria, empatada amb Irlanda, i per sobre d'Escòcia i Itàlia.
Més amunt només queden els "dolents de la pel.lícula", llegueixis Anglaterra i França.

Aquest va ser l'himne cantat al Millenium Stadium contra Anglaterra.

El Sis Nacions està en marxa...

2011-02-07T04:34:00.000-08:00

Aquest divendres es va inaugurar el Sis Nacions d'enguany amb una vistòria a domicili dels anglesos a Cardiff (19-26).
En els altres partits, Iralanda va patir per guanyar a Itàlia i França s'imposà a Paris a Escòcia.
Esperem que alguna nació celta s'interposi en el camí de la favorita Anglaterra, en un any de Mundial.

L'escola en còrnic celebra el 1er aniversari ampliant l'edat dels alumnes fins als 8 anys.

2011-02-07T02:58:00.000-08:00

Ara fa un any que l'escola Skol Veythrin,situada a Karenza , va començar les seves activitats. Fins ara l'escola acollia nens i nenes fins als 5 anys, i acaba d'ampliar l'edat dels alumnes fins als 8. ës una experiència pionera en l'ensenyament del còrnic als més menuts i es duu a terme els dissabtes pel matí tant durant els mesos escolars com en vacances.

Moltes felicitats!!!!!

Protesta de Cymdeithas contra la BBC

2011-02-01T02:57:00.000-08:00

L'associació per la llengua gal.lesa, Cymdeithas yr iaith Cymraeg, ha dut a terme una protesta contra les oficines de la BBC a Cardiff/Caerdydd per a queixar-se de les retallades que es vol produir en el servei en llengua gal.lesa del canal S4C. Aquest canal, passarà el 2013 a dependre sobretot dels diners que la BBC hi destini (que surten dels impostos que paguen els televidents pel fet de tenir tele a casa).

La retallada que pateix ja el seu pressupost es veurà agreujada pel fet que aleshores a nivell de gestió depengui de la BBC i perdi la seva independència.

Endavant Cymdeithas!!!

Així ho recull la mateixa BBC:
http://www.bbc.co.uk/news/uk-wales-12321913

Video de la protesta que va durar 7 hores:
http://stwnsh.com/bbccig

Nova pàgina informativa sobre peces celtes que estan fora del país

2011-01-26T04:07:00.001-08:00

La Celtic League ha tret una nova web on es pot fer un recorregut per peces d'art de països celtes que actualemnt no estan en el seu territori original sinó a l'estranger.
ës una bona manera d'aprendre coses sobre aquests sis territoris celtes, i sobre peces extraordinàries com les peces d'escacs de Lewis/Leodhas (Alba) (a la imatge) o peces del segle XX com Na Fianna Eireann dels republicans irlandesos.

la podeu visitar a:

http://celticartefacts.yolasite.com/

Mor Ian Noble, mecenes de la llengua gaèlica escocesa

2011-01-03T14:52:00.000-08:00

Sir Ian Noble va morir aquest passat dia de Nadal als 75 anys. Impulsor del college en llengua gaèlica el 1973 Sabhal Mòr Ostaig i de iniciatives de caire econòmic per tal d'impulsar l'economia de zones gaèlico-parlants.
La seva riquesa ja procedia d'avantpassats, i la seva família es va comprar una propietat a l'illa de Skye (Eilean Sgitneanach), que els hereus del cap del clan Macdonald es venien per pagar impostos de successió, i allí va fundar el college (integrat actualment en la Universitat de les Terres Altes) en una antiga granja.
Tot i que familiarment no provenia de l'Escòcia gaèlica, es va convertir en un dels principals impulsors privats de les comunitats de parla gaèlica.

BONA NADAL!!!! NADOLIG LLAWEN!!!!!!!!!

2010-12-22T09:03:00.000-08:00

BON NADAL A TOTHOM!!!!

NADOLIG LLAWEN!!!!!!

Posem enguany una felicitació en irlandès, on a la xemeneia al Santa Claus se li posa un desig....

La lluita pel bretó aquest cop a la CNN

2010-12-20T15:47:00.000-08:00

La CNN ens porta aquest petit reportatge sobre la lluita per la supervivència de la llengua bretona (comença després de la publicitat)

Ie dros Gymru/Sí per a Gal·les

2010-12-20T15:38:00.001-08:00

La campanya del "Sí per a Gal·les", que vol consegyuir la victòria en el referendum del proper dia 3 de març (per tal de decidir que l'Assembea gal·lesa pugui legislar sobre temes establerts sense el vist i plau de Westminster)ja té web.
A dalt a la dreta de la seva web podreu clicar per la versió en anglès.
La figura que s'ha triat per encapçalar la campanya és el president de la federació de rugby del país. Sent Gal·les un país on el rugby mou muntanyes, esperem que així sigui!!

Molta sort!!!

Nova llei per l'oficialitat de la llengua gal.lesa aprovada avui!!!!!!

2010-12-08T10:25:00.000-08:00

Molt bona tarda,
Finalment, després de 2 anys i mig d'anades i vingudes a Londres al parlament anglès,aquesta tarda s'acaba d'aprovar una nova llei per la llengua gal.lesa que estableix l'oficialitat de la llengua i l'obligatorietat de l'ús de la llengua aquest cop no només en el sector públic (com establia la llei del 1993) sinó que també en certs sectors privats, que seran posats a escrutini per si ho compleixen.

Un altre pas endavant!!!!

Cam ymlaen arall!!!!!!

Els gal.lesos el dia de la maneta...

2010-12-02T01:31:00.000-08:00

Aquesta foto, penjada online poc temps després de que s'acabés l'espaterrant partit del Barça contra el Madrid (el de la maneta...) mostra com n'és de global el món. Uns gal.lesos entusiastes del Barça hi varen ser presents i dugueren amb ells la bandera nacional del drac vermell.
Ja ho diu el lema,no? ("tots units fem força!")

Croeso i gatalonia, boys!!

Un somni a través del gaèlic (ni que fos per un sol dia...)

2010-11-22T15:10:00.000-08:00

The Day Gaelic Took Over The World from Fraser Croall on Vimeo.

Video del tot recomanable on una estudiant gaèlicoparlant ens expressa el seu somni de poder parlar tot un dia en la seva llengua a Glasgow....

el libdub per la independència/ libdub am yr annibiniaeth

2010-11-02T02:01:00.000-07:00

na ni Libdub am yr annibiniaeth Catalonia, bod gyda 5771 personnau wedi bod world record o libdub a nawr yn y lain gyda succes hefyd.

donc això, el nostre libdub més exitòs....

Retallada de la BBC a la televisió gal.lesa

2010-10-29T14:37:00.000-07:00

La BBC, que està obligada per llei a proveir d'un mínim de 520 hores en llengua gal.lesa al canal en aquesta llengua, S4C, ha anunciat que retallarà quasi un 20% (en uns 4 milions de lliures) el pressupost dels seus programes en gal.lès que apareixen al canal S4C.
Aquesta notícia és especialment important a causa del paper que juga aquest S4C en la normalització de la llengua.

Actualment, la BBC prodieix programes informatius i d'esports, així com el famós serial "Pobl y Cwm".

Sentència contra la topinímia occitana

2010-10-29T14:15:00.000-07:00

A través de VIlaweb coneixem de la notícia que el tirbunal de Montpeller ha sentenciat de retirar tres cartells que a l'entrada de la població occitana de Vilanova de la Magalona ( a l'Herault) donaven la versió occitana del nom del municipi.
Basant-se en el fet que el francès és la "llengua de la República" el tribunal ha decidit que es porti a terme una altre mesura tan jacobina.

The Catalan language

2010-10-14T04:55:00.001-07:00

Ens arriba aquest video senzill sobre l'ús de la llengua catalana i el seu ús en el món dels negocis.

El gal.les i el breto a EuroNews

2010-10-01T07:20:00.000-07:00

En aquest video de 8 minuts, que disfrutem gracies a l'ajut del company Sion, es tracta la vitalitat i el diferent reconeixemnt de les llengues gal.lesa i bretona.

El gaelic al Consell de Ministres de la UE

2010-10-01T06:30:00.000-07:00

El passat mes de maig, durant un consell de ministres de la UE, el ministre per assumptes d'educaci´´o, Mike Russell, va fer una intervenci´´o en gaelic. Aquesta fita en la presencia oficial de la llengua escocesa a les institucions, ha arribat de la ma del ministre i mebre del govern del SNP (en minoria), que durant els anys 90 va ser Chief Executive del partit i que s'ha destacat per impulsar normatives en favor dela llengua, com la LLei pel Gaelic (Achta na Gaidhlig/Gaelic Language Act).
Des d'aqui li donem les gracies pel gest.

Referendum a Gal.les:ja tenim data

2010-10-01T06:11:00.001-07:00

Amb tota probabilitat (pendent d'un tramit amb el govern angles) el proper 3 de març de 2011 es celebrara el referendum per augmentar les competencies legislatives de l'Assemblea gal.lesa.
Es preten que en els 20 ambits on es pot ja legislar, qualsevol assumpte es pugui fer directament ja que fins ara alguns aspectes dins d'aquesta ambits cal demanar permis a Westminster.
Si surt un resultat de "no", les coses quedarien com estan.

Aquest referendum es part de l'acord de govern de coalicio dels laboristes i els nacionalistes el 2007, on varen endegar la convencio "Un Gal.les"("One Wales").

Vídeo sobre l'ensenyament en occità

2010-09-24T13:07:00.001-07:00

J'apprends avec deux langues from piget on Vimeo.

Portem aquí un vídeo sobre l'ensenyament de la llengua occitana a l'estat francès.
És del tot recomenable. És en llengua francesa i occitana.

Moltes gràcies al blog de "Ma vida amb ieu" per aquesta gravació!!!

Ma vida amb ieu: Apreni amb doas lengas: "d'agachar e de far virar: J'apprends avec deux langues from piget on Vimeo."

república personal: Solidaritat catalano-gal·lesa: Pont Cymru-Cataluny...

2010-09-23T15:46:00.000-07:00

república personal: Solidaritat catalano-gal·lesa: Pont Cymru-Cataluny...: "Durant la passada Diada de l'11 de setembre, tot fent un volt pel passeig Lluïs Companys, a l'altura de l'Arc de Triomf, m'endinso en la ..."

Els companys de República personal.blogspot.com es fan ressó de la nostra parada i d'informació general sobre la història i situació actual de la llengua gal.lesa.

Des d'aquí, una abraçada.
Pob Hwyl!!!

Parada de l'associació "El Pont" a l'Onze de Setembre

2010-09-23T15:09:00.000-07:00

Un any més, l'Associació cultural Catalunya-Cymru "El Pont" ha tingut una parada a la mostra d'entitats de l'Arc de Triomf de Barcelona que organitza per la Diada l'entitat "Gent de la Terra".
A la parada es va poder comprar llibres en llengües celtes, banderes de les nacions celtes, recollir informació sobre la situació de la llengua gal.lesa i resoldre dubtes sobre temes més turístics o culturals.
Destacar com sempre que per la parada es varen passar molts amics de l'entitat i nova gent amb interés per la realitat gal.lesa.

Per molts anys!!!!

Conferència sobre Catalunya de Matthew Tree

2010-09-23T15:06:00.000-07:00

Us deixem el link de la conferència sobre la realitat catalana que va fer l'escriptor anglès Matthew Tree a un grup d'estudiants nord-americans.
Exposició en llengua anglesa recomenable per a introduir-se en la realitat catalana.

http://www.vilaweb.tv/?video=6336

L'aranès, llengua oficial a Catalunya

2010-09-23T15:01:00.000-07:00

Ahir, el parlament de Catalunya, en una de les seves darrers sessions abans de les eleccions, ha aprovat la llei de l'aranès.
Aquesta llei fa història en el sentit que és un pas més en el reconeixemnt oficial de la llengua aranesa (subvariant dialectal del gascó, dialecte de l'occità).
Així, Catalunya passa a ser potser la única zona europea amb 3 llengües oficials.
L'aranès esdevé així oficial a Catalunya i llengua prefernt de l'administració a Aran.
Com va dir el mateix síndic d'Aran, Sr.Paco Boya, aquesta llei pot salvar una llengua que en l'àmbit parlat éstà en una situació crítica.

"21 dán/poemes/poemas", de Tomás Mac Síomóin

2010-09-08T03:37:00.000-07:00

text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/__Au0TIVdB5I/TIdnqUh4R6I/AAAAAAAAAFo/Cf0awj7oQ5c/s320/2010_0721dan.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5514490245501437858" />

Oferim l'excel.lent notícia, avançada pel blog "Innisfree1916" de Chesús Yuste, que l'escriptor afincat a Catalunya Tomás Mac Síomoin ha publicat un recull de poemes propis en llengua irlandesa i els ofereix en versió trilíngüe irlandès/català/espanyol.
El llibre ha estat publicat per l'editorial irlandesa Coísceim.

Whisky Galore

2010-09-08T03:27:00.000-07:00

Portem aquí, aprofitant la pel.lícula "Whisky galore" del 49, un extracte de la mateixa i un anunci humorístic basant-se en ella.
És segurament un seguit de tòpics sobre una comunitat d'illa aïllada, gaèlica i amb una estimació per l'"aigua de vida" del tot demostrada. Però és distreta de totes totes...
La novela homònima de Compton Mackenzie és de 1947, i es basa en un enfosament d'un vaixell (SS Politician), carregat, entre altres, de milers de botelles de whisky, davant de la costa de l'illa de les Hèbrides anomenada Eriskay.

Una mica de la pel.lícula per ambientar-nos en aquesta illa ficccional...

Anunci de la cervesa Tennent's aprofitant "Whysky Galore" (i amb un troç en gaèlic també...)

Be Breizh

2010-08-26T04:31:00.000-07:00

Des del departament responsable s'ha llançat una campanya turística per fer venir més gent a Bretanya, amb el nom "Be Breizh" que barreja el "to be" anglès amb el nom en bretó de l país.
El video que us posem a continuació és força evocador....
fa ganes d'anar-hi, eh!

Homenatge a Lluís Companys a Bretanya

2010-08-16T04:00:00.000-07:00

Un grup de catalans i bretons, acompanyats per representants del govern català, han rendit homenatge a la localitat de La Baule on va ser detingut el president Lluís Companys ara fa 70 anys,a l'agost de 1940 i de la qual va ser transferit a la Santé i després posat en mans dels franquistes que el van afussellar el 15 d'octubre.

Per més fotos i informació de l'acte, podeu visitar l'Agence Bretagne Presse:

http://www.agencebretagnepresse.com/fetch.php?id=19450

Al jazeera i la llengua bretona

2010-08-06T04:18:00.000-07:00

La acadena àrab Al Jazeera ha fet una notícia de l'ensenyament i situació de la llengua bretona (de la mateixa branca cèltica que el gal.lès i el còrnic).

Si ells ho treuen és que relament alguna cosa es deu estar movent allí,no?

http://thebretonconnection.blogspot.com/2010/07/brezhoneg-war-aljazeera.html

també deixem un bon link per a assumptes polítics bretons.

http://thebretonconnection.blogspot.com

Casnewydd/Newport; d'un rap cap el centre del món

2010-08-06T03:54:00.000-07:00

Moltes vegade provem amb menor o major sort de descriure un lloc en concret, intentant descriure'l des de molts punts de vista (social, econòmic, hist`ric, etc...).
Però sovint ens deixem per descriure, per impossible, l'ànima o el sentiment dels locals.
Ara us apropem un video del Youtube on gent de Newport/Caesnewydd ha fet un rap sobre la seva zona.

Dos sols mots: excel.lent i funny!!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=aNfbX6uvA6s&feature=geosearch

"Le Royaumé Oublié", els catars i Savall

2010-08-01T07:34:00.000-07:00

Havent gaudit del darrer concert de Jordi Savall a l'abadia de Fontfreda (Aude) dins del cicle de concerts que organitza des de fa cinc anys, hom té la sensació que l'artista (i tots els que l'acompanyen, per suposat) han reexit el seu intent de transportar a l'espectador a l'Occitània de mitjans del segle XIII.
Destacable com cronologicament es refecteixen els esdeveniments històrics de la tragèdia que va viure la societat occitana amb l'excusa de la croada contra els albigesos.
"Le Royaume oublié" es pot adqurir juntament amb un deliciós llibret a la discografica Alia Vox.
Moltes gràcies per aquesta vetllada.

El cas català ara al parlament anglès de mans del Plaid Cymru

2010-08-01T07:27:00.000-07:00

El Plaid Cymru s'està guanyant el títol honorífic d'ambaixador de la causa catalana a les illes britàniques, i ens volem fer ressó ara de la iniciativa del parlamentari a Westminster Hywel Williams, que ha portat una moció sobre la possible independència de Catalunya, Escòcia i Gal.les dins de la UE.
Aquesta moció ja compta amb 1' adhesió de quinze parlamentaris (cap de tori, per cert) i espera arribar a la trentena.
Li desitgem molta sort a en Hywel i li donen humilment les gràcies.

El Plaid Cymru es solidaritza amb Catalunya

2010-06-30T04:08:00.000-07:00

En el Vilaweb (www.vilaweb.cat) hi trobem les declaracions del diputat a Londres del Plaid Cymru,Jonhatan Edwards,qui va trobar 'preocupant i decebedora' la sentència de l'estatut. Pel diputat del Plaid, la decisió del TC espanyol de retallar l'estatut 'disminueix la sobirania dels catalans perquè gent que no té ni idea de quins són els requeriments i les aspiracions dels catalans proven de fer callar la seva veu democràtica'. Edwards creu que el Regne Unit honoraria qualsevol decisió presa en referèndum a Gal·les, però que el cas espanyol estableix un 'precedent preocupant per als grans estats europeus que senten l’hegemonia política amenaçada'.

Ondine; màgica celta al cinema actual

2010-06-22T09:27:00.000-07:00

Des del blog de Chesús Yuste, Innesfree1916, (http://innisfree1916.wordpress.com/) del tot recomanable sobre afers i cultura irlandesa en general, ens arriba la proposta de la pel.lícula "Ondine", que encara no té data d'estrena a l'estat.
Tracta sobre un drama amb components màgics que envolta l'amor entre un pescador i una dona misteriosa rescatada de les aigües.La filla del pescador, malalta greu del ronyó, veu en ella una "selkie", personatge mitòlogic irlandès que representa una sirena que pot convertir-se en dona i a l'inrevès.
El director és Neil Jornan (el mateix de "Michael Collins" o "Crying game") i els actors protagonistes són Colin Farrell i la seva parella a la vida real Alicja Bachleda.
Ens sumem a la recomanacvió d'Innisfree1916 ja que entenem que ja va bé desconnectar del cinema més comercial amb alguna història que ens porti elements màgics, socials i basada en un racó de món tan interessant com Irlanda.

El "Bloody Sunday":l'explicació que tothom sabia

2010-06-22T09:21:00.000-07:00

El primer ministre anglès, David Cameron, ha demanat disculpes un cop s'ha fet públic l'informe ofcial dels aldarulls de 1974 a Derry, que van comportar la mort de 14 activistes innocents de la comunitat catòlica de l'Ulster.
L'informe exposa com l'exèrcit va disparar indiscriminadament contra la gent que es manifestava pacíficament pels drets fonamentals de la comunitat catòlica. Els innocents morts no duien armes ni per tan van poder disparar contra cap soldat provocant una resposta armada de l'exèrcit.
Així, es posa de manifest com les declaracions anteriors dels soldats i oficials, en el sentit que només es van defensar davant un atac dels cívils que es manifestaven, només era una cortina de fum per amagar el que realment va passar.
La història, sovint, es fa palesa amb tota la seva cruesa, tot i que calguin molts anys per fer-ho.

Rhodri Morgan i la selecció espanyola

2010-06-22T09:18:00.000-07:00

Ens arriba de Gal.les l'anecdota que en una conferència de Bernat Joan sobre la política lingüística de Catalunya duta a terme davant de membres de l'Assemblea gal.lesa, l'anterior primer ministre laborista de l'Assemblea, en Rhodri Morgan, li va dir fent-se el simpàtic: "lamento la derrota de la selecció espanyola amb Suïssa".
O bé era un mal intent d'apuntar-se a la tradició genial de l'anomenat humor britànic o no és conscient que els catalans, com els gal.lesos, ens agrada tenir la nostra pròpia selecció???

El dia després...

2010-06-22T08:59:00.000-07:00

Ja ens temiem que les eleccions a Westminster serien molt polaritzades però el resultat ha confirmat dues coses: la primera és que els conservadors necessitaran l'ajut dels libdem per governar, formant així el primer govern de coalició a GBretanya des dels anys 40.
I la segona, que ens interessa igualment, és que l'electorat de Gal.les i Escòcia (la situació nordirlandesa és una altra molt diferenciada), a les eleccions de Westminster i especialment després de la devolució dels parlaments regionals, centra els seus suports en les opcions "guanyadores" a nivell britànic.
Així, el SNP, que tenia moltes esperances de fer un bon resultat, amb una possible mitjana del 30% de vots a Escòcia, s'ha quedat amb els mateixos 6 escons i un 20% del vot. I els del Plaid Cymru, tot i guanyar un escó, s'han quedat amb un minso 10% dels vots i 3 escons.
Així les coses, destacar que els conservadors obtenen com de costum uns resultats molt fluixos fora d'Anglaterra (1 sol escó a Escòcia d'un total de 57!!) i la coalició amb els libdem potser els hi donarà una mica de suport per governar sobre tot un territori on no han assolit molts escons.

Votacions en marxa a Gran Bretanya

2010-05-06T02:44:00.000-07:00

Aquest matí s'han obert les meses electorals per les eleccions al parlament de Londres.
En aquestes eleccions s'espera un resultat molt ajustat entre els conservadors i laboristes, fet que podria beneficiar als membres elegits del Plaid Cymru i del Scottish National Party per fer balança i decidir.
Molta sort als països celtes!!!!

Five minutes of Heaven

2010-04-13T07:02:00.001-07:00

"Five minutes of hevaen" del director Oliver Hirschbiegel ("Downfall") i amb els actors protagonistes Liam Neeson i James Nesbitt és una película que explora la complexitat del dolor i del camí de la reconciliació en el conflicte dels comtats del nord d'Irlanda.
L'assenitat que es reconstrueix de 1975 és un assessinat real d'un obrer catòlic en mans d'un membre dels paramilitars protestants, que després va estar-se 12 anys a la presó (Neeson a la película). J.Nesbitt per la seva banda representa el germà de l'assassinat, que fou testimoni de l'atac sent jovenet.
33 anys després, es dóna aquest retrobament fictici dins del context del procés de pau i reconciliació irlandés.
Una peticula intimista, amb molta càrrega psicològica dels personatges. Recomanable.

Cas Egunkaria: finalment absolució!!!

2010-04-12T06:58:00.000-07:00

Avui s'ha fet publica la sentència absolutòria de tots els encausats pel tancament del diari en euskera Egunkaria.
Set anys després del tancament de l'únic diari en aquesta llengua, la sentència estableix que és poc menys que inconstitucional tancar un mitjà de comunicació, i que no queda provat cap relació d'aquest mitjà amb la banda armada.
Ens preguntem com una situació tan grotesca ha pogut allargar-se set anys.
L'anomenada democràcia espanyola finalment no ha pogut suportar el despròposit de tancar un diari només pel fet de ser escrit en una llengua cfom la basca.

Campanya al carrer a Gal.les

2010-04-12T04:16:00.000-07:00

L'ambient electoral està molt animat a G. Bretanya i des d'allí ens arriba una foto, gentilesa de Dogfael (http://tweetphoto.com/17877676) de la parada a Aberystwyth (Ceredigion) de la candidata del Plaid Cymru per la constituency, Penri James.
El Plaid pot recuperar aquest escó...
Endavant Plaid Cymru!!

Rith 2010, tots a correr per l'irlandès!!

2010-04-12T04:04:00.000-07:00

Adjuntem el link de la versió en anglès de la Rith 2010, esdeveniment popular que s'ha relaitzat aquest mes de març per primer cop a Irlanda, a semblança del Correllengua, el Korrika basc, Ar Redareg bretó, etc...
Ha passat per 250 poblacions de Irlanda per promoure l'ús de l'irlandès i
es tornara a fer el 2012.

clique sobre el video i surt la cançó, molt animada.

el cap de la cursa de relleus duia un missatge de la presidenta d'Eire.

http://www.rith.ie/Default.aspx?treeid=78

Proposta de llei per la llengua gal.lesa

2010-04-11T12:31:00.000-07:00

Després de la llei de 1993, que regulava la cooficialitat del gal.lès, aquest mes de març l'Assemblea gal.lesa ha presentat una proposta de llei per tal d'impiulsar aquesta cooficialitat.
Amb ella es preten fer el gal.lès present al món dels negocis, obligant a companyies de serveis a oferir-lo (cas de les empreses de gas, electricita, telèfons...) i nomenant un comissionat que vetllarà per la seva aplicació real, substituint al "quango" creat pels conservadors en el seu moment.

Aquesta proposta de llei arriba després que el febrer es passes la llei a Londres que conferia a l'Assemblea la potestat de legislar sobre temes lingüistics sense necessitat de l'aprovació de Westminster.

Una nova senyal de l'empenta de l'autogovern gal.lès i esperem que la nova llei sigui un pas endavant en la promoció de la llengua parlada per uns 600.000 habitants d'aquesta nació celta.

Més poders per a Gal.les

2010-04-11T12:26:00.000-07:00

L'Assemblea Nacional gal.lesa (Cynelliad) ha acordat dur a terme un referendum per a augmentar els poders d'aquest cos legislatiu, per assemblar-se als obtinguts pel parlament escocès des de la seva creació. 53 dels 60 membres de l'Assemblea han votat a favor del referendum.
La data no ha estat aprovada però es preten fer en aquesta legislatura.
Aquesta votació mostra com el procés de devolució a Gal.les ha anat guanyant suport popular i ara el nou pas és augmentar les competències de l'Assemblea.
Molta sort en el referendum!!!

Ha mort Robert Avril, fundador de Trabucaire i Llibreria Catalana a Perpinyà

2010-03-18T16:39:00.003-07:00

M'he assabentat de la mort de Robert Avril, fundadord e l'editorial nordcatalana Trabucaire i de la LLibreria Catalana de Perpinyà.
Tots els que gaudim dels llibres de l'editorial, amb el seu excel.lent catàleg en català i també especialment en occità, així com de la feina que es fa des de la Llibreria Catalana en favord e la normalitat lingüística del nostre país
només tenim paraules d'agraiment per aquest patriota.

Identitat i llengua (breu video en gaèlic)

2010-03-18T16:22:00.000-07:00

aquí passo un link d'un minut de durada sobre una jove habitamt de les illes Hèbrides escocessa que ens expressa com els joves abandonen la llengua. Ella ens exposa també el fort vincle entre llengua i identitat pròpia en el segle XXI, com ha estat sempre.

http://www.youtube.com/watch?v=YwVCrgvvHeE

Seguiment del referendum des de Gal.les (I)

2009-12-01T04:23:00.000-08:00

Els amics de Syniadau, un blog sobre la perspectiva d'un País de Gal.les independent, publica com a article un seguiment i "update" dels referendums populars a Catalunya, actualitzat fins a l'editorial dels 12 diaris catalans "La dignitat de Catalunya".
Moltes gràcies, companys!!

podeu veure l'article a:
http://syniadau--buildinganindependentwales.blogspot.com/2009/11/catalunia-independence-referenda-update.html

Gwenllian, la identitat robada d'una princesa

2009-11-03T04:04:00.000-08:00

El darrer noble que dugué el títol a nivell popular de príncep de Gal.les, deixant de banda a Owain Glyndwr i la seva revolta de començaments del XV) va ser Llywelyn ap Gruffud.
Va morir en una emboscada trait per alguns homes seus l'11 de setembre de 1282.
La seva filla, Gwenllian, fruit del seu matrimoni amb Eleanor de Montfort (filla del conegut Simó de la croada contra els càtars i que va deixar orfe també a Gwenllian poc després del part), va ser reclosa en un convent per rei Edward I (sí, el mateix dolent de Braveheart) amb pocs mesos d'edat.
Edward I va posar el títol de príncep al seu fill Edward II.
Gwenllian va viure 54 anys reclosa al convent, i segurament no va escoltar mai a ningú parlant la llengua dels seus pares, ni sembla ser que, pels textos escrits del convent, va ser capaç de pronunciar el seu nom correctament.
Una societat li ret homenatge, i ha aconseguit que una muntanya gal.lesa porti el seu nom.
És la història trista d'una identitat robada...
No es coneix el lloc exacte de la tomba on jau Gwenllian a Lynconshire, Anglaterra.
Però a partir d'ara sí que hi haurà un punt de referència geogràfic en la cadena de muntanyes més altes del país on va néixer, al costat de dos pics que ja duien els noms del seus pares.

més de 20000 persones per la llengua d'Oc

2009-10-26T06:57:00.000-07:00

el dia 24, més de 20.000 persones han recorregut els carrers de Carcassona, des de prop de l'estació fins a la ciutat vella, per defensar el dret de tots els ocitans a poder viure a través de la llengua d'oc.
Aquestes és la tercera manifestació sota el títol d'Anem OC!, la primera de les quals també va ser a Carcassona el 2005, seguida per la de Besiers.
A cada volta hi ha hagut més manifestants, i més representants polítics elegits (batlles, regidors, consellers regionals i àdhuc algun eurodiputat).
Cal destacar també l'assistència de força gent de Catalunya, del nord i del sud.

podeu veure el video de Vilaweb al següent link:

http://www.vilaweb.tv/?video=5848

70 anys de l'Ysgol Gymraeg Aberystwyth

2009-09-25T16:26:00.000-07:00

El 1939, davant l'allau de refugiats de ciutats angleses cap a Gal.les, fugint dels bombardejos, que feia perillar l'ús de la llengua gal.lesa, el sr.Ifan ab Owen Edwards, fundador del moviment juvenil Urdd Gobaith, va fundar la Ysgol Gymraeg a Aberystwyth.
Aquesta seria la primera escola a través del gal.lès per a primària. Començà amb només 7 alumnes però aviat arribaria als 71 i hauria d'ampliar les instal.lacions.
L'any 1952 es va integrar a la xarxa pública.
Actualment acull a 370 alumnes i celebra amb orgull aquest 70è aniversari.
Les escoles gal.leses de primària es van consolidant ia rera dia i enguany se n'ha obert una a l'únic comtat gal.lès que encara no en disposava.

Felicitats Ysgol Gymraeg!!!

País de Gal.les i Catalunya, cada vegada més properes

2009-09-24T02:38:00.000-07:00

Els companys del blog British nationalist in Wales watch!, que preten desemmascarar els partits d'obediència britànica a Gal.les i seguir la realitat de nacions com la nostra i altres de celtes com Cornualla i Escòcia, es fa ressó del nostre blog.

Tan a Gal.les com a Catalunya hi ha interès per les nostres dues respectives realitats nacionals, amb tants punts en comú.
I ara, amb mitjans com internet, les nostres dues realitats i les seves dues lluites es fan més properes.

No cal dir que és un orgull que companys gal.lesos es fagin ressó de les nostres notícies.Moltes gràcies!!

Cymru a Chatalonia am byth!!!

http://british-nats-watch.blogspot.com/

Una botiga entrenyable a Bretanya

2009-09-23T02:44:00.000-07:00

Als països celtes ( i a molts d'altres amb situacions nacionals minoritzades) diversos establiemnts juguen històricament un paer destacat en la propmoció de la cultura i identitat pròpies, enfront d'un estat i un mercat que en volen prescindir.
Casos com les llibreries Les Voltes (Girona), Siop y Pethe (Gal.les)o la llibreria Ar Bed Keltiek (Bretanya) han tingut aquest paper. Aquesta darrera ar està en venda, i esperm que el seu futur sigui almenys tan intens culturalment com el seu passat.El seu propietari, Gweltaz ar Fur, canatutor i activista per la llengua bretona, la obrí l'any 1980.
Gràcies, Gweltaz, pel teu activisme continu.
Breizh Atao!!!

Onze de setembre 2009, un altre alé de llibertat

2009-09-23T02:37:00.000-07:00

Enguany hem gaudit (mai tan ben dit) d'una Diada reivindicativa i amb un nivell de participació elevat. Fets com la propera sentència del TC, el referendum d'Arenys de Munt del dia 13, i la exitosa convocatòria de la manifestació de Sobirania i Progrés, PDD i Deumil.cat, han dut la reivindicació per un esta propi a un nivell com feia anys que no es vivia.
La societat catalana, molt més enllà dels partits polítics, ha tornat a dir amb veu alta i clara que el dret d'autodeterminació no ens el pot prendre ningú, i que tard o d'hora l'exercirem.

No us perdeu el video de Vilaweb sobre la manifestació, que val molt la pena.
I moltes gràcies a l'Electrica Dharma per un altre cop deixar-s'ho tot en l'escenari i demostrar que són increibles!!!

http://www.vilaweb.tv/?video=5786

350 anys del Tractat dels Pirineus

2009-09-10T08:44:00.000-07:00

Aquest any la manifestació del 7 de novembre té per principal protagonista el trist Tractat dels Pirineus

A continuació posem el programa d'actes de la diada.

Sem catalans!!!

Dissabte 7 de novembre

Perpinyà

Plaça de la República 10h Trobada d'entitats, estands animacions

13h dinar popular

Plaça de Catalunya

14h animacions diverses amb gimcana, jocs reutilitzables,
16h sortida de la manifestació "Commemorem 350 anys"

18h parlaments al Castellet

20h Marxa de torxes (del Castellet a la casa Musical)

21h concerts (Casa Musical)

La Diada reivindicativa

2009-09-10T05:42:00.000-07:00

Els amics de Sobirania i Progrés, plataforma cívica que compta amb 22000 adherits pel sobiranisme, lidera la manifestació de demà a les 17 h. a Barcelona sota el lema "Som una nació.Volem Estat propi!".
Aquesta convocatòria, que compta amb el recolzament de personalitats com el president del Barça,l'actor Sergi Lòpez, els professors universitaris S.Cardús i JM.Tericabras, entre molts d'altres, serà amenitzada en viu pels incombustibles "Elèctrica Dharma".

Tots a Barcelona doncs!!!

Bona Diada!!!!

http://www.sobiraniaiprogres.cat/

Rhodri "Wallace" Morgan

2009-09-09T04:44:00.000-07:00

No és gens habitual i cal celebrar-ho, que els mitjans de comunicació catalans es fagin ressó d'una entrevista al primer minsitre gal.lès, actualment Rhodri Morgan.
Lider del Plaid Labour,gal.lèsparlant, i cap d'un govern amb suport dels nacionalistes del Plaid Cymru, té la necessitat de guanyar per la Cynelliad (Assemblea gal.lesa)les competències legislatives que té, sense anar més lluny, el parlament escocès.
En les seves declaracions però ja es veu que sap "nadar i guardar la roba"....

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/78798-lal-regne-unit-no-hi-ha-un-constitucional-que-pugui-tombar-un-acord-del-parlamentr.html

Google&gal.lès

2009-09-08T08:59:00.001-07:00

Google Translate, el servei de traducció de Google, ha anunciat que ja arriba a 51 llengües de traducció.
Entre les darreres a entrar al servei, hi ha la llengua gal.lesa i la irlandesa.
a googlejar en gal.lès!!!!

Cornualla: l'etern retorn d'una nació

2009-09-08T08:52:00.000-07:00

com si d'un escrit de Mircea Eliade es tractés, Cornualla reapareix històricament per a recordar-nos que una vella nació d'Europa batega en aquella franja de terra anexada a l'illa de Gran Bretanya.
El territori dels pobles britons, amb cabdills com Artús, manté viu una identitat diferenciada, que aquest cop lluita per apareixer en el cens que l'estat britànic té previst, com puntualment fa, de enviar a les llars del país el 2011.

grup dels promotors amb més informació en el facebook:

http://www.facebook.com/group.php?gid=46460136689&ref=search&sid=621650579.595612406..1

http://www.independent.co.uk/news/uk/this-britain/the-cornish-they-revolted-in-1497-now-theyre-at-it-again-1782535.html

Per Sant Andreu i William Wallace!!!

2009-09-04T03:24:00.000-07:00

El govern nacionalista d'Escòcia, amb l'Scottish National Party en minoria al govern d'Escòcia, ha presntat les iniciatives legislatives pel 2010.
Entre elles, hi ha el referendum anomenat d'independència, que farà referència a la modificació de l'estatus legal d'Escòcia en el "Regne Unit"(?).
Si ve és cert que el govern està en minoria al parlament i necessitaria suports difícils de trobar en els partits britànics, aquesta mesura estava en el manifesto/programa que va permetre guanyar amb un resultat històric el 2007 a l' SNP i és lògic que vulgui portar-lo endavant.
Endavant, Alba/Scotland!!!!!!!!!!!!!!!

la notícia donada pel mateix partit:

http://www.snp.org/node/15623

Ffôn symudol i llengües celtes

2009-09-01T08:35:00.000-07:00

Fa un any que l'irlandès es va introduir als menus dels aparells de telefonia mòbil. Ara fa poques setmanes s'anunciava l'acord entre Orange i el fabricant Samsumg per tal de posar en venda terminals amb els menus de les aplicacions en llengua gal.lesa.
Vist aquest impacte positiu a nivell públic, (que s'afageix a l'ús d'aquestes llengües en àmbits com el programari i altres), ja hi ha veus a Escòcia que demanen el mateix tracte pel gaèlic escocès.

2009-08-25T14:34:00.000-07:00

Acabo d'assebentar-me que a la exposició "Rigau intim" a Perpinyà, sobre aquest retratista reial rossellonès del segle XVII-XVIII, França ha tingut la "gentilesa" de dur, amb l'excusa que el 1659 va ser l'any de naixement de l'artista, el document original del Tractat dels Pirineus, signat per Mazarin i el general Luis Mendez de Haro.

El document es pot veure fins el dia 30 de setembre al Museu de Belles Arts de la ciutat del Rosselló.

És una mostra més de la diplomàtica ironia dels francesos respecte als seus territoris ocupats.

Anem Òc

2009-08-25T05:56:00.000-07:00

El proper dia 24 d'octubre, a les 14 h. té previst de començar la manifestació pels carrers de Carcassona de Anem Òc!, manifestació bianual per exigir el reconeixement legal i el seu ús en tots els àmbits de la llengua occitana.
Les dues darreres edicions han comptat amb prop de 20000 participants i s'espera que aquesta sigui igualment exitosa.

Som-hi!!!

Cap a Carcassona hi falta gent!!!!

Mark Cavendish, des de l'Illa de Man

2009-08-02T23:42:00.000-07:00

En aquest darrer Tour que just ara s'acabat, un dels ciclistes més destacats ha estat Mark Cavendish, qui ha guanyat 6 etapes (inclosa la darrera a Paris).
Cal destacar que aquest cicliste, en contra del que s'ha dit en els mitjans de comunicació, no és anglès sino que prové de l'Illa de Man, territori on es parla una llengua gaèlica i que compta amb un parlament propi (Tynwald) des de temps immemorials, i coneguda també per les seves carreres de motos.

Us deixo un link a una entrevista on el corredor expresava la seva veritable identitat de Man.

http://www.guardian.co.uk/sport/2007/jul/06/smalltalk.sportinterviews

(Nota:Cal dir que el seu cognom amb "C" es ben propi de l'illa, ja que la llengua parlada és de la branca del so "Q" de les celtes.)

Música tradicional a la Vall de Ribes

2009-08-01T11:10:00.000-07:00

Es de felicitar el programa de música tradiconal que es celebra aquest estiu a la Vall de Ribes en diferents pobles,sota el títol "Romànic en viu" i que inclou grups en català, basc i occità (cas de Bramatopin).

Inicitives així fan de l'estiu un moment especial, tan atrafegats com anem durant l'any.

de Y Wladfa a la pàtria

2009-08-01T10:48:00.000-07:00

A mitjan del s.XIX un grup de gal.lesos va establir-se a la Patagònia buscant un nou món on construir una nova pàtria gal.lesa (aquest és el significat de "Y Wladfa"), on poder desenvolupar la seva fe "nonconformista" i viure en gal.lès. Els argentins se'n malfiaren després de l'experiència amb els anglesos a les Malvinas (i és que això ja ve de lluny...) i els hi tallaren les ales.
Actualment, alguns milers de persones segueixen parlant la llengua gal.lesa, i es donen casos com el que presentem, on fa uns dies un gal.lèsparlant arriba per primer cop al País de Gal.les.
Aquest gaucho, de Cwm Hyfryd a la Patagonia, ha visitat als 80 anys per primera vegada Gal.les, i s'estarà aquest agost al país per participar en la gran festa cultural gal.lesa, l'Eistedfodd.