Proposta de llei per la llengua gal.lesa

Després de la llei de 1993, que regulava la cooficialitat del gal.lès, aquest mes de març l'Assemblea gal.lesa ha presentat una proposta de llei per tal d'impiulsar aquesta cooficialitat.
Amb ella es preten fer el gal.lès present al món dels negocis, obligant a companyies de serveis a oferir-lo (cas de les empreses de gas, electricita, telèfons...) i nomenant un comissionat que vetllarà per la seva aplicació real, substituint al "quango" creat pels conservadors en el seu moment.

Aquesta proposta de llei arriba després que el febrer es passes la llei a Londres que conferia a l'Assemblea la potestat de legislar sobre temes lingüistics sense necessitat de l'aprovació de Westminster.

Una nova senyal de l'empenta de l'autogovern gal.lès i esperem que la nova llei sigui un pas endavant en la promoció de la llengua parlada per uns 600.000 habitants d'aquesta nació celta.

Més poders per a Gal.les

L'Assemblea Nacional gal.lesa (Cynelliad) ha acordat dur a terme un referendum per a augmentar els poders d'aquest cos legislatiu, per assemblar-se als obtinguts pel parlament escocès des de la seva creació. 53 dels 60 membres de l'Assemblea han votat a favor del referendum.
La data no ha estat aprovada però es preten fer en aquesta legislatura.
Aquesta votació mostra com el procés de devolució a Gal.les ha anat guanyant suport popular i ara el nou pas és augmentar les competències de l'Assemblea.
Molta sort en el referendum!!!

Ha mort Robert Avril, fundador de Trabucaire i Llibreria Catalana a Perpinyà

M'he assabentat de la mort de Robert Avril, fundadord e l'editorial nordcatalana Trabucaire i de la LLibreria Catalana de Perpinyà.
Tots els que gaudim dels llibres de l'editorial, amb el seu excel.lent catàleg en català i també especialment en occità, així com de la feina que es fa des de la Llibreria Catalana en favord e la normalitat lingüística del nostre país
només tenim paraules d'agraiment per aquest patriota.

Identitat i llengua (breu video en gaèlic)

aquí passo un link d'un minut de durada sobre una jove habitamt de les illes Hèbrides escocessa que ens expressa com els joves abandonen la llengua. Ella ens exposa també el fort vincle entre llengua i identitat pròpia en el segle XXI, com ha estat sempre.

http://www.youtube.com/watch?v=YwVCrgvvHeE

Seguiment del referendum des de Gal.les (I)

Els amics de Syniadau, un blog sobre la perspectiva d'un País de Gal.les independent, publica com a article un seguiment i "update" dels referendums populars a Catalunya, actualitzat fins a l'editorial dels 12 diaris catalans "La dignitat de Catalunya".
Moltes gràcies, companys!!

podeu veure l'article a:
http://syniadau--buildinganindependentwales.blogspot.com/2009/11/catalunia-independence-referenda-update.html

Gwenllian, la identitat robada d'una princesa

El darrer noble que dugué el títol a nivell popular de príncep de Gal.les, deixant de banda a Owain Glyndwr i la seva revolta de començaments del XV) va ser Llywelyn ap Gruffud.
Va morir en una emboscada trait per alguns homes seus l'11 de setembre de 1282.
La seva filla, Gwenllian, fruit del seu matrimoni amb Eleanor de Montfort (filla del conegut Simó de la croada contra els càtars i que va deixar orfe també a Gwenllian poc després del part), va ser reclosa en un convent per rei Edward I (sí, el mateix dolent de Braveheart) amb pocs mesos d'edat.
Edward I va posar el títol de príncep al seu fill Edward II.
Gwenllian va viure 54 anys reclosa al convent, i segurament no va escoltar mai a ningú parlant la llengua dels seus pares, ni sembla ser que, pels textos escrits del convent, va ser capaç de pronunciar el seu nom correctament.
Una societat li ret homenatge, i ha aconseguit que una muntanya gal.lesa porti el seu nom.
És la història trista d'una identitat robada...
No es coneix el lloc exacte de la tomba on jau Gwenllian a Lynconshire, Anglaterra.
Però a partir d'ara sí que hi haurà un punt de referència geogràfic en la cadena de muntanyes més altes del país on va néixer, al costat de dos pics que ja duien els noms del seus pares.

més de 20000 persones per la llengua d'Oc

el dia 24, més de 20.000 persones han recorregut els carrers de Carcassona, des de prop de l'estació fins a la ciutat vella, per defensar el dret de tots els ocitans a poder viure a través de la llengua d'oc.
Aquestes és la tercera manifestació sota el títol d'Anem OC!, la primera de les quals també va ser a Carcassona el 2005, seguida per la de Besiers.
A cada volta hi ha hagut més manifestants, i més representants polítics elegits (batlles, regidors, consellers regionals i àdhuc algun eurodiputat).
Cal destacar també l'assistència de força gent de Catalunya, del nord i del sud.

podeu veure el video de Vilaweb al següent link:

http://www.vilaweb.tv/?video=5848