18.3.10

Ha mort Robert Avril, fundador de Trabucaire i Llibreria Catalana a Perpinyà

M'he assabentat de la mort de Robert Avril, fundadord e l'editorial nordcatalana Trabucaire i de la LLibreria Catalana de Perpinyà.
Tots els que gaudim dels llibres de l'editorial, amb el seu excel.lent catàleg en català i també especialment en occità, així com de la feina que es fa des de la Llibreria Catalana en favord e la normalitat lingüística del nostre país
només tenim paraules d'agraiment per aquest patriota.

Identitat i llengua (breu video en gaèlic)

aquí passo un link d'un minut de durada sobre una jove habitamt de les illes Hèbrides escocessa que ens expressa com els joves abandonen la llengua. Ella ens exposa també el fort vincle entre llengua i identitat pròpia en el segle XXI, com ha estat sempre.

http://www.youtube.com/watch?v=YwVCrgvvHeE


1.12.09

Seguiment del referendum des de Gal.les (I)



Els amics de Syniadau, un blog sobre la perspectiva d'un País de Gal.les independent, publica com a article un seguiment i "update" dels referendums populars a Catalunya, actualitzat fins a l'editorial dels 12 diaris catalans "La dignitat de Catalunya".
Moltes gràcies, companys!!

podeu veure l'article a:
http://syniadau--buildinganindependentwales.blogspot.com/2009/11/catalunia-independence-referenda-update.html

3.11.09

Gwenllian, la identitat robada d'una princesa


El darrer noble que dugué el títol a nivell popular de príncep de Gal.les, deixant de banda a Owain Glyndwr i la seva revolta de començaments del XV) va ser Llywelyn ap Gruffud.
Va morir en una emboscada trait per alguns homes seus l'11 de setembre de 1282.
La seva filla, Gwenllian, fruit del seu matrimoni amb Eleanor de Montfort (filla del conegut Simó de la croada contra els càtars i que va deixar orfe també a Gwenllian poc després del part), va ser reclosa en un convent per rei Edward I (sí, el mateix dolent de Braveheart) amb pocs mesos d'edat.
Edward I va posar el títol de príncep al seu fill Edward II.
Gwenllian va viure 54 anys reclosa al convent, i segurament no va escoltar mai a ningú parlant la llengua dels seus pares, ni sembla ser que, pels textos escrits del convent, va ser capaç de pronunciar el seu nom correctament.
Una societat li ret homenatge, i ha aconseguit que una muntanya gal.lesa porti el seu nom.
És la història trista d'una identitat robada...
No es coneix el lloc exacte de la tomba on jau Gwenllian a Lynconshire, Anglaterra.
Però a partir d'ara sí que hi haurà un punt de referència geogràfic en la cadena de muntanyes més altes del país on va néixer, al costat de dos pics que ja duien els noms del seus pares.

26.10.09

més de 20000 persones per la llengua d'Oc


el dia 24, més de 20.000 persones han recorregut els carrers de Carcassona, des de prop de l'estació fins a la ciutat vella, per defensar el dret de tots els ocitans a poder viure a través de la llengua d'oc.
Aquestes és la tercera manifestació sota el títol d'Anem OC!, la primera de les quals també va ser a Carcassona el 2005, seguida per la de Besiers.
A cada volta hi ha hagut més manifestants, i més representants polítics elegits (batlles, regidors, consellers regionals i àdhuc algun eurodiputat).
Cal destacar també l'assistència de força gent de Catalunya, del nord i del sud.

podeu veure el video de Vilaweb al següent link:

http://www.vilaweb.tv/?video=5848

25.9.09

70 anys de l'Ysgol Gymraeg Aberystwyth


El 1939, davant l'allau de refugiats de ciutats angleses cap a Gal.les, fugint dels bombardejos, que feia perillar l'ús de la llengua gal.lesa, el sr.Ifan ab Owen Edwards, fundador del moviment juvenil Urdd Gobaith, va fundar la Ysgol Gymraeg a Aberystwyth.
Aquesta seria la primera escola a través del gal.lès per a primària. Començà amb només 7 alumnes però aviat arribaria als 71 i hauria d'ampliar les instal.lacions.
L'any 1952 es va integrar a la xarxa pública.
Actualment acull a 370 alumnes i celebra amb orgull aquest 70è aniversari.
Les escoles gal.leses de primària es van consolidant ia rera dia i enguany se n'ha obert una a l'únic comtat gal.lès que encara no en disposava.

Felicitats Ysgol Gymraeg!!!

24.9.09

País de Gal.les i Catalunya, cada vegada més properes



Els companys del blog British nationalist in Wales watch!, que preten desemmascarar els partits d'obediència britànica a Gal.les i seguir la realitat de nacions com la nostra i altres de celtes com Cornualla i Escòcia, es fa ressó del nostre blog.

Tan a Gal.les com a Catalunya hi ha interès per les nostres dues respectives realitats nacionals, amb tants punts en comú.
I ara, amb mitjans com internet, les nostres dues realitats i les seves dues lluites es fan més properes.

No cal dir que és un orgull que companys gal.lesos es fagin ressó de les nostres notícies.Moltes gràcies!!

Cymru a Chatalonia am byth!!!


http://british-nats-watch.blogspot.com/