Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gal.lès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gal.lès. Mostrar tots els missatges

26.5.14

Catalan process in the welsh BBC


Thanks to the people from the blog "Syniadau" we are able to place here the video about the catalán people's viwes about the political process going on in Catalonia.
This video was filmed in Girona, norteast of Catalonia, and there appears, between others, our friend Maite, a catalán that is a welsh speaker.
Enjoy the video!!!

http://syniadau--buildinganindependentwales.blogspot.com.es/2014/03/catalunyas-referendum.html


------------------------------------------------------

El procés català ha tingut la seva aparició a la BBC en llengua gal.lesa. Gràcies als companys de Syniadau, el blog sobiranista gal.lès, us deixem el link de la noticia, on surten entrevistes a Girona, entre elles la de la Maite, companya gal.lesoparlant.
malauradament no tenim subtitles encara!!!!

http://syniadau--buildinganindependentwales.blogspot.com.es/2014/03/catalunyas-referendum.html

15.4.11

"The Phenomenon of Welshnes" by Sion T.Jobbins



Ens ha arribat aquest llibre, "The Phenomenon of Welshness" on el vell amic Sion T.Jobbins desplega tot els eu enginy per deleitar-nos amb com és el País de Gal.les actual i com s'ha anat formant de forma simbòlica i social.
Fa esment així en diferents capítols sobre aspectes de la vida cultural gal.lesa, especialment del darrer segle, dels àmbits lingüístics, socials, polític i potser especialment de mentalitat i simbòlics.

És un excel.lent llibre, del tot recomanable.
(a sota hi trobareu unes cites del llibre)

-----------

Just received the book "The Phenomenon of Welshness", where the author, Sion T.Jobbins explains in diferent chapters aspects of the social, cultural, linguistic and political life and reality of his nation, Wales/Cymru, and how they have been built up during decades.
It is a very instructive book, as well as funny, as the author mix a fine irony with cleverness in order to write down thoughts that,maybe shared for more people, but that nobody has write down in this clear manner.
An excellent book.

From the book:

about Santes Dwynwen (...the celebration of St Dwynwen as opposed to St Valentine marks the great split in Welsh society:...It's the split between Welsh and mainstream Anglo-american culture. it's the difference between Sali Mali and Mickey Mouse;the Urdd and the Scouts, Disc a dawn and Top of the Pops, even Plaid Cymru and Labour."

about 2036: "May I suggest that on the 500th anniversary of the Acts of Union we set ourselves a target to totally erase from our forehead the dent caused by 500 years of the pointed finger which says "Taffy, know your place"?
May I suggest that we make Wales a proper nation and a nation where a majority of people can once again speak Welsh?
Then we won't just be "Yma o Hyd", but singing a new song.

8.12.10

Nova llei per l'oficialitat de la llengua gal.lesa aprovada avui!!!!!!


Molt bona tarda,
Finalment, després de 2 anys i mig d'anades i vingudes a Londres al parlament anglès,aquesta tarda s'acaba d'aprovar una nova llei per la llengua gal.lesa que estableix l'oficialitat de la llengua i l'obligatorietat de l'ús de la llengua aquest cop no només en el sector públic (com establia la llei del 1993) sinó que també en certs sectors privats, que seran posats a escrutini per si ho compleixen.

Un altre pas endavant!!!!

Cam ymlaen arall!!!!!!

25.9.09

70 anys de l'Ysgol Gymraeg Aberystwyth


El 1939, davant l'allau de refugiats de ciutats angleses cap a Gal.les, fugint dels bombardejos, que feia perillar l'ús de la llengua gal.lesa, el sr.Ifan ab Owen Edwards, fundador del moviment juvenil Urdd Gobaith, va fundar la Ysgol Gymraeg a Aberystwyth.
Aquesta seria la primera escola a través del gal.lès per a primària. Començà amb només 7 alumnes però aviat arribaria als 71 i hauria d'ampliar les instal.lacions.
L'any 1952 es va integrar a la xarxa pública.
Actualment acull a 370 alumnes i celebra amb orgull aquest 70è aniversari.
Les escoles gal.leses de primària es van consolidant ia rera dia i enguany se n'ha obert una a l'únic comtat gal.lès que encara no en disposava.

Felicitats Ysgol Gymraeg!!!

1.8.09

de Y Wladfa a la pàtria

A mitjan del s.XIX un grup de gal.lesos va establir-se a la Patagònia buscant un nou món on construir una nova pàtria gal.lesa (aquest és el significat de "Y Wladfa"), on poder desenvolupar la seva fe "nonconformista" i viure en gal.lès. Els argentins se'n malfiaren després de l'experiència amb els anglesos a les Malvinas (i és que això ja ve de lluny...) i els hi tallaren les ales.
Actualment, alguns milers de persones segueixen parlant la llengua gal.lesa, i es donen casos com el que presentem, on fa uns dies un gal.lèsparlant arriba per primer cop al País de Gal.les.
Aquest gaucho, de Cwm Hyfryd a la Patagonia, ha visitat als 80 anys per primera vegada Gal.les, i s'estarà aquest agost al país per participar en la gran festa cultural gal.lesa, l'Eistedfodd.