Acabo d'assebentar-me que a la exposició "Rigau intim" a Perpinyà, sobre aquest retratista reial rossellonès del segle XVII-XVIII, França ha tingut la "gentilesa" de dur, amb l'excusa que el 1659 va ser l'any de naixement de l'artista, el document original del Tractat dels Pirineus, signat per Mazarin i el general Luis Mendez de Haro.

El document es pot veure fins el dia 30 de setembre al Museu de Belles Arts de la ciutat del Rosselló.

És una mostra més de la diplomàtica ironia dels francesos respecte als seus territoris ocupats.

Anem Òc

El proper dia 24 d'octubre, a les 14 h. té previst de començar la manifestació pels carrers de Carcassona de Anem Òc!, manifestació bianual per exigir el reconeixement legal i el seu ús en tots els àmbits de la llengua occitana.
Les dues darreres edicions han comptat amb prop de 20000 participants i s'espera que aquesta sigui igualment exitosa.

Som-hi!!!

Cap a Carcassona hi falta gent!!!!

Mark Cavendish, des de l'Illa de Man

En aquest darrer Tour que just ara s'acabat, un dels ciclistes més destacats ha estat Mark Cavendish, qui ha guanyat 6 etapes (inclosa la darrera a Paris).
Cal destacar que aquest cicliste, en contra del que s'ha dit en els mitjans de comunicació, no és anglès sino que prové de l'Illa de Man, territori on es parla una llengua gaèlica i que compta amb un parlament propi (Tynwald) des de temps immemorials, i coneguda també per les seves carreres de motos.

Us deixo un link a una entrevista on el corredor expresava la seva veritable identitat de Man.

http://www.guardian.co.uk/sport/2007/jul/06/smalltalk.sportinterviews

(Nota:Cal dir que el seu cognom amb "C" es ben propi de l'illa, ja que la llengua parlada és de la branca del so "Q" de les celtes.)

Música tradicional a la Vall de Ribes

Es de felicitar el programa de música tradiconal que es celebra aquest estiu a la Vall de Ribes en diferents pobles,sota el títol "Romànic en viu" i que inclou grups en català, basc i occità (cas de Bramatopin).

Inicitives així fan de l'estiu un moment especial, tan atrafegats com anem durant l'any.

de Y Wladfa a la pàtria

A mitjan del s.XIX un grup de gal.lesos va establir-se a la Patagònia buscant un nou món on construir una nova pàtria gal.lesa (aquest és el significat de "Y Wladfa"), on poder desenvolupar la seva fe "nonconformista" i viure en gal.lès. Els argentins se'n malfiaren després de l'experiència amb els anglesos a les Malvinas (i és que això ja ve de lluny...) i els hi tallaren les ales.
Actualment, alguns milers de persones segueixen parlant la llengua gal.lesa, i es donen casos com el que presentem, on fa uns dies un gal.lèsparlant arriba per primer cop al País de Gal.les.
Aquest gaucho, de Cwm Hyfryd a la Patagonia, ha visitat als 80 anys per primera vegada Gal.les, i s'estarà aquest agost al país per participar en la gran festa cultural gal.lesa, l'Eistedfodd.