Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cymru. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cymru. Mostrar tots els missatges

26.5.14

Catalan process in the welsh BBC


Thanks to the people from the blog "Syniadau" we are able to place here the video about the catalán people's viwes about the political process going on in Catalonia.
This video was filmed in Girona, norteast of Catalonia, and there appears, between others, our friend Maite, a catalán that is a welsh speaker.
Enjoy the video!!!

http://syniadau--buildinganindependentwales.blogspot.com.es/2014/03/catalunyas-referendum.html


------------------------------------------------------

El procés català ha tingut la seva aparició a la BBC en llengua gal.lesa. Gràcies als companys de Syniadau, el blog sobiranista gal.lès, us deixem el link de la noticia, on surten entrevistes a Girona, entre elles la de la Maite, companya gal.lesoparlant.
malauradament no tenim subtitles encara!!!!

http://syniadau--buildinganindependentwales.blogspot.com.es/2014/03/catalunyas-referendum.html

21.4.14

Gelert as a graphic adventure


I got few weeks ago the DVD "Gelert" by Griffith Ffilms, a North Wales company that in 2010 produced a graphic adventure based on the famous legend Gelert, about a loyal wolfhound owned by the prince Llywelyn the Great in the 13th century, who protect and defended its owner possessions and the live of a royal baby.
I can not disclose the end (although you must already be aware of it as it is a popular legend) but I just would like to strongly recommend this DVD as a fantastic entertainment for all the members of the family, as I have just witnessed at home!
more information and online purchases:

http://www.griffilms.com/geldvd.html

4.12.13

New book by Sion Jobbins, The Phenomenon of Welshness II

Sion Jobbins, the original and so witty autor of social and politic books about his homeland, Wales (Cymru) has published a book in his own series of articles appeared previously in some publications (as Cambria magazine) where he write. For non-welsh people, his books are a very interesting reading of in-depth thoughts about the real Wales/Cymru, its identity and the real feelings of its inhabitants. For a welsh reader itself, it can bring ideas or information tan they has not realise untill now. It is a so entertaining book, full of analysis, irony (so important when talking about small nations) and honesty. Chwarae teg Sion!!!

18.6.11

El País de Gal.les al Korrika d'enguany



Ara posem l'entrevista que l'hi han fet a en Sion Jobbins al Korrika d'enguany, exposant la situació de la llengua gal.lesa i la necessitat de fer un esdeveniment semblant a Cymru.

Siön Jobbins Galesko Rhedadeg lasterketaren antolatzailea Bermeon

15.4.11

"The Phenomenon of Welshnes" by Sion T.Jobbins



Ens ha arribat aquest llibre, "The Phenomenon of Welshness" on el vell amic Sion T.Jobbins desplega tot els eu enginy per deleitar-nos amb com és el País de Gal.les actual i com s'ha anat formant de forma simbòlica i social.
Fa esment així en diferents capítols sobre aspectes de la vida cultural gal.lesa, especialment del darrer segle, dels àmbits lingüístics, socials, polític i potser especialment de mentalitat i simbòlics.

És un excel.lent llibre, del tot recomanable.
(a sota hi trobareu unes cites del llibre)

-----------

Just received the book "The Phenomenon of Welshness", where the author, Sion T.Jobbins explains in diferent chapters aspects of the social, cultural, linguistic and political life and reality of his nation, Wales/Cymru, and how they have been built up during decades.
It is a very instructive book, as well as funny, as the author mix a fine irony with cleverness in order to write down thoughts that,maybe shared for more people, but that nobody has write down in this clear manner.
An excellent book.

From the book:

about Santes Dwynwen (...the celebration of St Dwynwen as opposed to St Valentine marks the great split in Welsh society:...It's the split between Welsh and mainstream Anglo-american culture. it's the difference between Sali Mali and Mickey Mouse;the Urdd and the Scouts, Disc a dawn and Top of the Pops, even Plaid Cymru and Labour."

about 2036: "May I suggest that on the 500th anniversary of the Acts of Union we set ourselves a target to totally erase from our forehead the dent caused by 500 years of the pointed finger which says "Taffy, know your place"?
May I suggest that we make Wales a proper nation and a nation where a majority of people can once again speak Welsh?
Then we won't just be "Yma o Hyd", but singing a new song.

4.3.11

Gal.les diu sí en el referendum!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Gal.les, en una jornada històrica, ha dit sí per una ample majoria a que l'Assemblea Nacional (Cynelliad Cenedlaethol Cymru) pugui legislar en les àrees que té competències sense la necessitat de demanar permís llei-per-llei al parlament de Westminster.
És un pas més cap a l'autogovern gal.lès, que des del referendum del 97 pot legislar en 20 àrees (com agricultura, ensenyament, sanitat...).
Tots els territoris varen votar a favor menys Monmouthshire(i aquest només per una diferència de 320 vots).
Així, 517312 persones varen dir "Ie/Yes" (un 63,5% dels que varen anar a votar) i 297000 varen dir no.
Un total de 35,2% dels votants varen anar a les urnes.

Moltes felicitats gal.lesos!!!!!!!
La llibertat, un xic més aprop....

2.3.11

Come on Wales!!!



demà dia 3 de març pot ser una data històrica per Gal.les, amb el referendum per major autonomia.
adjuntem el vídeo dels jugadors de la selecció de rugby en favor de votar "Ie/yes"

Come on Cymru!!!!

18.2.11

Seguint vius al Six Nations...



bé,després del partit contra Escòcia, i malauradament pels celtes del nord, Gal.les va guanyar i es situa amb una victòria, empatada amb Irlanda, i per sobre d'Escòcia i Itàlia.
Més amunt només queden els "dolents de la pel.lícula", llegueixis Anglaterra i França.

Aquest va ser l'himne cantat al Millenium Stadium contra Anglaterra.

7.2.11

El Sis Nacions està en marxa...


Aquest divendres es va inaugurar el Sis Nacions d'enguany amb una vistòria a domicili dels anglesos a Cardiff (19-26).
En els altres partits, Iralanda va patir per guanyar a Itàlia i França s'imposà a Paris a Escòcia.
Esperem que alguna nació celta s'interposi en el camí de la favorita Anglaterra, en un any de Mundial.

20.12.10

Ie dros Gymru/Sí per a Gal·les


La campanya del "Sí per a Gal·les", que vol consegyuir la victòria en el referendum del proper dia 3 de març (per tal de decidir que l'Assembea gal·lesa pugui legislar sobre temes establerts sense el vist i plau de Westminster)ja té web.
A dalt a la dreta de la seva web podreu clicar per la versió en anglès.
La figura que s'ha triat per encapçalar la campanya és el president de la federació de rugby del país. Sent Gal·les un país on el rugby mou muntanyes, esperem que així sigui!!

Molta sort!!!

2.12.10

Els gal.lesos el dia de la maneta...


Aquesta foto, penjada online poc temps després de que s'acabés l'espaterrant partit del Barça contra el Madrid (el de la maneta...) mostra com n'és de global el món. Uns gal.lesos entusiastes del Barça hi varen ser presents i dugueren amb ells la bandera nacional del drac vermell.
Ja ho diu el lema,no? ("tots units fem força!")

Croeso i gatalonia, boys!!

1.10.10

El gal.les i el breto a EuroNews



En aquest video de 8 minuts, que disfrutem gracies a l'ajut del company Sion, es tracta la vitalitat i el diferent reconeixemnt de les llengues gal.lesa i bretona.

23.9.10

Parada de l'associació "El Pont" a l'Onze de Setembre


Un any més, l'Associació cultural Catalunya-Cymru "El Pont" ha tingut una parada a la mostra d'entitats de l'Arc de Triomf de Barcelona que organitza per la Diada l'entitat "Gent de la Terra".
A la parada es va poder comprar llibres en llengües celtes, banderes de les nacions celtes, recollir informació sobre la situació de la llengua gal.lesa i resoldre dubtes sobre temes més turístics o culturals.
Destacar com sempre que per la parada es varen passar molts amics de l'entitat i nova gent amb interés per la realitat gal.lesa.

Per molts anys!!!!

6.8.10

Casnewydd/Newport; d'un rap cap el centre del món


Moltes vegade provem amb menor o major sort de descriure un lloc en concret, intentant descriure'l des de molts punts de vista (social, econòmic, hist`ric, etc...).
Però sovint ens deixem per descriure, per impossible, l'ànima o el sentiment dels locals.
Ara us apropem un video del Youtube on gent de Newport/Caesnewydd ha fet un rap sobre la seva zona.

Dos sols mots: excel.lent i funny!!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=aNfbX6uvA6s&feature=geosearch



12.4.10

Campanya al carrer a Gal.les


L'ambient electoral està molt animat a G. Bretanya i des d'allí ens arriba una foto, gentilesa de Dogfael (http://tweetphoto.com/17877676) de la parada a Aberystwyth (Ceredigion) de la candidata del Plaid Cymru per la constituency, Penri James.
El Plaid pot recuperar aquest escó...
Endavant Plaid Cymru!!

3.11.09

Gwenllian, la identitat robada d'una princesa


El darrer noble que dugué el títol a nivell popular de príncep de Gal.les, deixant de banda a Owain Glyndwr i la seva revolta de començaments del XV) va ser Llywelyn ap Gruffud.
Va morir en una emboscada trait per alguns homes seus l'11 de setembre de 1282.
La seva filla, Gwenllian, fruit del seu matrimoni amb Eleanor de Montfort (filla del conegut Simó de la croada contra els càtars i que va deixar orfe també a Gwenllian poc després del part), va ser reclosa en un convent per rei Edward I (sí, el mateix dolent de Braveheart) amb pocs mesos d'edat.
Edward I va posar el títol de príncep al seu fill Edward II.
Gwenllian va viure 54 anys reclosa al convent, i segurament no va escoltar mai a ningú parlant la llengua dels seus pares, ni sembla ser que, pels textos escrits del convent, va ser capaç de pronunciar el seu nom correctament.
Una societat li ret homenatge, i ha aconseguit que una muntanya gal.lesa porti el seu nom.
És la història trista d'una identitat robada...
No es coneix el lloc exacte de la tomba on jau Gwenllian a Lynconshire, Anglaterra.
Però a partir d'ara sí que hi haurà un punt de referència geogràfic en la cadena de muntanyes més altes del país on va néixer, al costat de dos pics que ja duien els noms del seus pares.

24.9.09

País de Gal.les i Catalunya, cada vegada més properes



Els companys del blog British nationalist in Wales watch!, que preten desemmascarar els partits d'obediència britànica a Gal.les i seguir la realitat de nacions com la nostra i altres de celtes com Cornualla i Escòcia, es fa ressó del nostre blog.

Tan a Gal.les com a Catalunya hi ha interès per les nostres dues respectives realitats nacionals, amb tants punts en comú.
I ara, amb mitjans com internet, les nostres dues realitats i les seves dues lluites es fan més properes.

No cal dir que és un orgull que companys gal.lesos es fagin ressó de les nostres notícies.Moltes gràcies!!

Cymru a Chatalonia am byth!!!


http://british-nats-watch.blogspot.com/

9.9.09

Rhodri "Wallace" Morgan

No és gens habitual i cal celebrar-ho, que els mitjans de comunicació catalans es fagin ressó d'una entrevista al primer minsitre gal.lès, actualment Rhodri Morgan.
Lider del Plaid Labour,gal.lèsparlant, i cap d'un govern amb suport dels nacionalistes del Plaid Cymru, té la necessitat de guanyar per la Cynelliad (Assemblea gal.lesa)les competències legislatives que té, sense anar més lluny, el parlament escocès.
En les seves declaracions però ja es veu que sap "nadar i guardar la roba"....


http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/78798-lal-regne-unit-no-hi-ha-un-constitucional-que-pugui-tombar-un-acord-del-parlamentr.html

1.8.09

de Y Wladfa a la pàtria

A mitjan del s.XIX un grup de gal.lesos va establir-se a la Patagònia buscant un nou món on construir una nova pàtria gal.lesa (aquest és el significat de "Y Wladfa"), on poder desenvolupar la seva fe "nonconformista" i viure en gal.lès. Els argentins se'n malfiaren després de l'experiència amb els anglesos a les Malvinas (i és que això ja ve de lluny...) i els hi tallaren les ales.
Actualment, alguns milers de persones segueixen parlant la llengua gal.lesa, i es donen casos com el que presentem, on fa uns dies un gal.lèsparlant arriba per primer cop al País de Gal.les.
Aquest gaucho, de Cwm Hyfryd a la Patagonia, ha visitat als 80 anys per primera vegada Gal.les, i s'estarà aquest agost al país per participar en la gran festa cultural gal.lesa, l'Eistedfodd.