BONA NADAL!!!! NADOLIG LLAWEN!!!!!!!!!

BON NADAL A TOTHOM!!!!

NADOLIG LLAWEN!!!!!!


Posem enguany una felicitació en irlandès, on a la xemeneia al Santa Claus se li posa un desig....

La lluita pel bretó aquest cop a la CNN

La CNN ens porta aquest petit reportatge sobre la lluita per la supervivència de la llengua bretona (comença després de la publicitat)

Ie dros Gymru/Sí per a Gal·les

La campanya del "Sí per a Gal·les", que vol consegyuir la victòria en el referendum del proper dia 3 de març (per tal de decidir que l'Assembea gal·lesa pugui legislar sobre temes establerts sense el vist i plau de Westminster)ja té web.
A dalt a la dreta de la seva web podreu clicar per la versió en anglès.
La figura que s'ha triat per encapçalar la campanya és el president de la federació de rugby del país. Sent Gal·les un país on el rugby mou muntanyes, esperem que així sigui!!

Molta sort!!!

Nova llei per l'oficialitat de la llengua gal.lesa aprovada avui!!!!!!

Molt bona tarda,
Finalment, després de 2 anys i mig d'anades i vingudes a Londres al parlament anglès,aquesta tarda s'acaba d'aprovar una nova llei per la llengua gal.lesa que estableix l'oficialitat de la llengua i l'obligatorietat de l'ús de la llengua aquest cop no només en el sector públic (com establia la llei del 1993) sinó que també en certs sectors privats, que seran posats a escrutini per si ho compleixen.

Un altre pas endavant!!!!

Cam ymlaen arall!!!!!!

Els gal.lesos el dia de la maneta...

Aquesta foto, penjada online poc temps després de que s'acabés l'espaterrant partit del Barça contra el Madrid (el de la maneta...) mostra com n'és de global el món. Uns gal.lesos entusiastes del Barça hi varen ser presents i dugueren amb ells la bandera nacional del drac vermell.
Ja ho diu el lema,no? ("tots units fem força!")

Croeso i gatalonia, boys!!

Un somni a través del gaèlic (ni que fos per un sol dia...)

The Day Gaelic Took Over The World from Fraser Croall on Vimeo.

Video del tot recomanable on una estudiant gaèlicoparlant ens expressa el seu somni de poder parlar tot un dia en la seva llengua a Glasgow....

el libdub per la independència/ libdub am yr annibiniaeth

na ni Libdub am yr annibiniaeth Catalonia, bod gyda 5771 personnau wedi bod world record o libdub a nawr yn y lain gyda succes hefyd.

donc això, el nostre libdub més exitòs....

Retallada de la BBC a la televisió gal.lesa

La BBC, que està obligada per llei a proveir d'un mínim de 520 hores en llengua gal.lesa al canal en aquesta llengua, S4C, ha anunciat que retallarà quasi un 20% (en uns 4 milions de lliures) el pressupost dels seus programes en gal.lès que apareixen al canal S4C.
Aquesta notícia és especialment important a causa del paper que juga aquest S4C en la normalització de la llengua.

Actualment, la BBC prodieix programes informatius i d'esports, així com el famós serial "Pobl y Cwm".

Sentència contra la topinímia occitana

A través de VIlaweb coneixem de la notícia que el tirbunal de Montpeller ha sentenciat de retirar tres cartells que a l'entrada de la població occitana de Vilanova de la Magalona ( a l'Herault) donaven la versió occitana del nom del municipi.
Basant-se en el fet que el francès és la "llengua de la República" el tribunal ha decidit que es porti a terme una altre mesura tan jacobina.

The Catalan language

Ens arriba aquest video senzill sobre l'ús de la llengua catalana i el seu ús en el món dels negocis.

El gal.les i el breto a EuroNews

En aquest video de 8 minuts, que disfrutem gracies a l'ajut del company Sion, es tracta la vitalitat i el diferent reconeixemnt de les llengues gal.lesa i bretona.

El gaelic al Consell de Ministres de la UE

El passat mes de maig, durant un consell de ministres de la UE, el ministre per assumptes d'educaci´´o, Mike Russell, va fer una intervenci´´o en gaelic. Aquesta fita en la presencia oficial de la llengua escocesa a les institucions, ha arribat de la ma del ministre i mebre del govern del SNP (en minoria), que durant els anys 90 va ser Chief Executive del partit i que s'ha destacat per impulsar normatives en favor dela llengua, com la LLei pel Gaelic (Achta na Gaidhlig/Gaelic Language Act).
Des d'aqui li donem les gracies pel gest.

Referendum a Gal.les:ja tenim data

Amb tota probabilitat (pendent d'un tramit amb el govern angles) el proper 3 de març de 2011 es celebrara el referendum per augmentar les competencies legislatives de l'Assemblea gal.lesa.
Es preten que en els 20 ambits on es pot ja legislar, qualsevol assumpte es pugui fer directament ja que fins ara alguns aspectes dins d'aquesta ambits cal demanar permis a Westminster.
Si surt un resultat de "no", les coses quedarien com estan.

Aquest referendum es part de l'acord de govern de coalicio dels laboristes i els nacionalistes el 2007, on varen endegar la convencio "Un Gal.les"("One Wales").

Vídeo sobre l'ensenyament en occità

J'apprends avec deux langues from piget on Vimeo.

Portem aquí un vídeo sobre l'ensenyament de la llengua occitana a l'estat francès.
És del tot recomenable. És en llengua francesa i occitana.

Moltes gràcies al blog de "Ma vida amb ieu" per aquesta gravació!!!

Ma vida amb ieu: Apreni amb doas lengas: "d'agachar e de far virar: J'apprends avec deux langues from piget on Vimeo."

república personal: Solidaritat catalano-gal·lesa: Pont Cymru-Cataluny...

república personal: Solidaritat catalano-gal·lesa: Pont Cymru-Cataluny...: "Durant la passada Diada de l'11 de setembre, tot fent un volt pel passeig Lluïs  Companys, a l'altura de l'Arc de Triomf,  m'endinso en  la ..."

Els companys de República personal.blogspot.com es fan ressó de la nostra parada i d'informació general sobre la història i situació actual de la llengua gal.lesa.

Des d'aquí, una abraçada.
Pob Hwyl!!!

Parada de l'associació "El Pont" a l'Onze de Setembre

Un any més, l'Associació cultural Catalunya-Cymru "El Pont" ha tingut una parada a la mostra d'entitats de l'Arc de Triomf de Barcelona que organitza per la Diada l'entitat "Gent de la Terra".
A la parada es va poder comprar llibres en llengües celtes, banderes de les nacions celtes, recollir informació sobre la situació de la llengua gal.lesa i resoldre dubtes sobre temes més turístics o culturals.
Destacar com sempre que per la parada es varen passar molts amics de l'entitat i nova gent amb interés per la realitat gal.lesa.

Per molts anys!!!!

Conferència sobre Catalunya de Matthew Tree

Us deixem el link de la conferència sobre la realitat catalana que va fer l'escriptor anglès Matthew Tree a un grup d'estudiants nord-americans.
Exposició en llengua anglesa recomenable per a introduir-se en la realitat catalana.


http://www.vilaweb.tv/?video=6336

L'aranès, llengua oficial a Catalunya

Ahir, el parlament de Catalunya, en una de les seves darrers sessions abans de les eleccions, ha aprovat la llei de l'aranès.
Aquesta llei fa història en el sentit que és un pas més en el reconeixemnt oficial de la llengua aranesa (subvariant dialectal del gascó, dialecte de l'occità).
Així, Catalunya passa a ser potser la única zona europea amb 3 llengües oficials.
L'aranès esdevé així oficial a Catalunya i llengua prefernt de l'administració a Aran.
Com va dir el mateix síndic d'Aran, Sr.Paco Boya, aquesta llei pot salvar una llengua que en l'àmbit parlat éstà en una situació crítica.

"21 dán/poemes/poemas", de Tomás Mac Síomóin

Oferim l'excel.lent notícia, avançada pel blog "Innisfree1916" de Chesús Yuste, que l'escriptor afincat a Catalunya Tomás Mac Síomoin ha publicat un recull de poemes propis en llengua irlandesa i els ofereix en versió trilíngüe irlandès/català/espanyol.
El llibre ha estat publicat per l'editorial irlandesa Coísceim.

Whisky Galore

Portem aquí, aprofitant la pel.lícula "Whisky galore" del 49, un extracte de la mateixa i un anunci humorístic basant-se en ella.
És segurament un seguit de tòpics sobre una comunitat d'illa aïllada, gaèlica i amb una estimació per l'"aigua de vida" del tot demostrada. Però és distreta de totes totes...
La novela homònima de Compton Mackenzie és de 1947, i es basa en un enfosament d'un vaixell (SS Politician), carregat, entre altres, de milers de botelles de whisky, davant de la costa de l'illa de les Hèbrides anomenada Eriskay.


Una mica de la pel.lícula per ambientar-nos en aquesta illa ficccional...




Anunci de la cervesa Tennent's aprofitant "Whysky Galore" (i amb un troç en gaèlic també...)

Be Breizh

Des del departament responsable s'ha llançat una campanya turística per fer venir més gent a Bretanya, amb el nom "Be Breizh" que barreja el "to be" anglès amb el nom en bretó de l país.
El video que us posem a continuació és força evocador....
fa ganes d'anar-hi, eh!

Homenatge a Lluís Companys a Bretanya

Un grup de catalans i bretons, acompanyats per representants del govern català, han rendit homenatge a la localitat de La Baule on va ser detingut el president Lluís Companys ara fa 70 anys,a l'agost de 1940 i de la qual va ser transferit a la Santé i després posat en mans dels franquistes que el van afussellar el 15 d'octubre.

Per més fotos i informació de l'acte, podeu visitar l'Agence Bretagne Presse:

http://www.agencebretagnepresse.com/fetch.php?id=19450

Al jazeera i la llengua bretona

La acadena àrab Al Jazeera ha fet una notícia de l'ensenyament i situació de la llengua bretona (de la mateixa branca cèltica que el gal.lès i el còrnic).

Si ells ho treuen és que relament alguna cosa es deu estar movent allí,no?

http://thebretonconnection.blogspot.com/2010/07/brezhoneg-war-aljazeera.html

també deixem un bon link per a assumptes polítics bretons.

http://thebretonconnection.blogspot.com

Casnewydd/Newport; d'un rap cap el centre del món

Moltes vegade provem amb menor o major sort de descriure un lloc en concret, intentant descriure'l des de molts punts de vista (social, econòmic, hist`ric, etc...).
Però sovint ens deixem per descriure, per impossible, l'ànima o el sentiment dels locals.
Ara us apropem un video del Youtube on gent de Newport/Caesnewydd ha fet un rap sobre la seva zona.

Dos sols mots: excel.lent i funny!!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=aNfbX6uvA6s&feature=geosearch

"Le Royaumé Oublié", els catars i Savall

Havent gaudit del darrer concert de Jordi Savall a l'abadia de Fontfreda (Aude) dins del cicle de concerts que organitza des de fa cinc anys, hom té la sensació que l'artista (i tots els que l'acompanyen, per suposat) han reexit el seu intent de transportar a l'espectador a l'Occitània de mitjans del segle XIII.
Destacable com cronologicament es refecteixen els esdeveniments històrics de la tragèdia que va viure la societat occitana amb l'excusa de la croada contra els albigesos.
"Le Royaume oublié" es pot adqurir juntament amb un deliciós llibret a la discografica Alia Vox.
Moltes gràcies per aquesta vetllada.

El cas català ara al parlament anglès de mans del Plaid Cymru

El Plaid Cymru s'està guanyant el títol honorífic d'ambaixador de la causa catalana a les illes britàniques, i ens volem fer ressó ara de la iniciativa del parlamentari a Westminster Hywel Williams, que ha portat una moció sobre la possible independència de Catalunya, Escòcia i Gal.les dins de la UE.
Aquesta moció ja compta amb 1' adhesió de quinze parlamentaris (cap de tori, per cert) i espera arribar a la trentena.
Li desitgem molta sort a en Hywel i li donen humilment les gràcies.

El Plaid Cymru es solidaritza amb Catalunya

En el Vilaweb (www.vilaweb.cat) hi trobem les declaracions del diputat a Londres del Plaid Cymru,Jonhatan Edwards,qui va trobar 'preocupant i decebedora' la sentència de l'estatut. Pel diputat del Plaid, la decisió del TC espanyol de retallar l'estatut 'disminueix la sobirania dels catalans perquè gent que no té ni idea de quins són els requeriments i les aspiracions dels catalans proven de fer callar la seva veu democràtica'. Edwards creu que el Regne Unit honoraria qualsevol decisió presa en referèndum a Gal·les, però que el cas espanyol estableix un 'precedent preocupant per als grans estats europeus que senten l’hegemonia política amenaçada'.

Ondine; màgica celta al cinema actual

Des del blog de Chesús Yuste, Innesfree1916, (http://innisfree1916.wordpress.com/) del tot recomanable sobre afers i cultura irlandesa en general, ens arriba la proposta de la pel.lícula "Ondine", que encara no té data d'estrena a l'estat.
Tracta sobre un drama amb components màgics que envolta l'amor entre un pescador i una dona misteriosa rescatada de les aigües.La filla del pescador, malalta greu del ronyó, veu en ella una "selkie", personatge mitòlogic irlandès que representa una sirena que pot convertir-se en dona i a l'inrevès.
El director és Neil Jornan (el mateix de "Michael Collins" o "Crying game") i els actors protagonistes són Colin Farrell i la seva parella a la vida real Alicja Bachleda.
Ens sumem a la recomanacvió d'Innisfree1916 ja que entenem que ja va bé desconnectar del cinema més comercial amb alguna història que ens porti elements màgics, socials i basada en un racó de món tan interessant com Irlanda.

El "Bloody Sunday":l'explicació que tothom sabia

El primer ministre anglès, David Cameron, ha demanat disculpes un cop s'ha fet públic l'informe ofcial dels aldarulls de 1974 a Derry, que van comportar la mort de 14 activistes innocents de la comunitat catòlica de l'Ulster.
L'informe exposa com l'exèrcit va disparar indiscriminadament contra la gent que es manifestava pacíficament pels drets fonamentals de la comunitat catòlica. Els innocents morts no duien armes ni per tan van poder disparar contra cap soldat provocant una resposta armada de l'exèrcit.
Així, es posa de manifest com les declaracions anteriors dels soldats i oficials, en el sentit que només es van defensar davant un atac dels cívils que es manifestaven, només era una cortina de fum per amagar el que realment va passar.
La història, sovint, es fa palesa amb tota la seva cruesa, tot i que calguin molts anys per fer-ho.

Rhodri Morgan i la selecció espanyola

Ens arriba de Gal.les l'anecdota que en una conferència de Bernat Joan sobre la política lingüística de Catalunya duta a terme davant de membres de l'Assemblea gal.lesa, l'anterior primer ministre laborista de l'Assemblea, en Rhodri Morgan, li va dir fent-se el simpàtic: "lamento la derrota de la selecció espanyola amb Suïssa".
O bé era un mal intent d'apuntar-se a la tradició genial de l'anomenat humor britànic o no és conscient que els catalans, com els gal.lesos, ens agrada tenir la nostra pròpia selecció???

El dia després...

Ja ens temiem que les eleccions a Westminster serien molt polaritzades però el resultat ha confirmat dues coses: la primera és que els conservadors necessitaran l'ajut dels libdem per governar, formant així el primer govern de coalició a GBretanya des dels anys 40.
I la segona, que ens interessa igualment, és que l'electorat de Gal.les i Escòcia (la situació nordirlandesa és una altra molt diferenciada), a les eleccions de Westminster i especialment després de la devolució dels parlaments regionals, centra els seus suports en les opcions "guanyadores" a nivell britànic.
Així, el SNP, que tenia moltes esperances de fer un bon resultat, amb una possible mitjana del 30% de vots a Escòcia, s'ha quedat amb els mateixos 6 escons i un 20% del vot. I els del Plaid Cymru, tot i guanyar un escó, s'han quedat amb un minso 10% dels vots i 3 escons.
Així les coses, destacar que els conservadors obtenen com de costum uns resultats molt fluixos fora d'Anglaterra (1 sol escó a Escòcia d'un total de 57!!) i la coalició amb els libdem potser els hi donarà una mica de suport per governar sobre tot un territori on no han assolit molts escons.

Votacions en marxa a Gran Bretanya

Aquest matí s'han obert les meses electorals per les eleccions al parlament de Londres.
En aquestes eleccions s'espera un resultat molt ajustat entre els conservadors i laboristes, fet que podria beneficiar als membres elegits del Plaid Cymru i del Scottish National Party per fer balança i decidir.
Molta sort als països celtes!!!!

Five minutes of Heaven

"Five minutes of hevaen" del director Oliver Hirschbiegel ("Downfall") i amb els actors protagonistes Liam Neeson i James Nesbitt és una película que explora la complexitat del dolor i del camí de la reconciliació en el conflicte dels comtats del nord d'Irlanda.
L'assenitat que es reconstrueix de 1975 és un assessinat real d'un obrer catòlic en mans d'un membre dels paramilitars protestants, que després va estar-se 12 anys a la presó (Neeson a la película). J.Nesbitt per la seva banda representa el germà de l'assassinat, que fou testimoni de l'atac sent jovenet.
33 anys després, es dóna aquest retrobament fictici dins del context del procés de pau i reconciliació irlandés.
Una peticula intimista, amb molta càrrega psicològica dels personatges. Recomanable.

Cas Egunkaria: finalment absolució!!!

Avui s'ha fet publica la sentència absolutòria de tots els encausats pel tancament del diari en euskera Egunkaria.
Set anys després del tancament de l'únic diari en aquesta llengua, la sentència estableix que és poc menys que inconstitucional tancar un mitjà de comunicació, i que no queda provat cap relació d'aquest mitjà amb la banda armada.
Ens preguntem com una situació tan grotesca ha pogut allargar-se set anys.
L'anomenada democràcia espanyola finalment no ha pogut suportar el despròposit de tancar un diari només pel fet de ser escrit en una llengua cfom la basca.

Campanya al carrer a Gal.les

L'ambient electoral està molt animat a G. Bretanya i des d'allí ens arriba una foto, gentilesa de Dogfael (http://tweetphoto.com/17877676) de la parada a Aberystwyth (Ceredigion) de la candidata del Plaid Cymru per la constituency, Penri James.
El Plaid pot recuperar aquest escó...
Endavant Plaid Cymru!!

Rith 2010, tots a correr per l'irlandès!!

Adjuntem el link de la versió en anglès de la Rith 2010, esdeveniment popular que s'ha relaitzat aquest mes de març per primer cop a Irlanda, a semblança del Correllengua, el Korrika basc, Ar Redareg bretó, etc...
Ha passat per 250 poblacions de Irlanda per promoure l'ús de l'irlandès i
es tornara a fer el 2012.

clique sobre el video i surt la cançó, molt animada.

el cap de la cursa de relleus duia un missatge de la presidenta d'Eire.

http://www.rith.ie/Default.aspx?treeid=78

Proposta de llei per la llengua gal.lesa

Després de la llei de 1993, que regulava la cooficialitat del gal.lès, aquest mes de març l'Assemblea gal.lesa ha presentat una proposta de llei per tal d'impiulsar aquesta cooficialitat.
Amb ella es preten fer el gal.lès present al món dels negocis, obligant a companyies de serveis a oferir-lo (cas de les empreses de gas, electricita, telèfons...) i nomenant un comissionat que vetllarà per la seva aplicació real, substituint al "quango" creat pels conservadors en el seu moment.

Aquesta proposta de llei arriba després que el febrer es passes la llei a Londres que conferia a l'Assemblea la potestat de legislar sobre temes lingüistics sense necessitat de l'aprovació de Westminster.

Una nova senyal de l'empenta de l'autogovern gal.lès i esperem que la nova llei sigui un pas endavant en la promoció de la llengua parlada per uns 600.000 habitants d'aquesta nació celta.

Més poders per a Gal.les

L'Assemblea Nacional gal.lesa (Cynelliad) ha acordat dur a terme un referendum per a augmentar els poders d'aquest cos legislatiu, per assemblar-se als obtinguts pel parlament escocès des de la seva creació. 53 dels 60 membres de l'Assemblea han votat a favor del referendum.
La data no ha estat aprovada però es preten fer en aquesta legislatura.
Aquesta votació mostra com el procés de devolució a Gal.les ha anat guanyant suport popular i ara el nou pas és augmentar les competències de l'Assemblea.
Molta sort en el referendum!!!

Ha mort Robert Avril, fundador de Trabucaire i Llibreria Catalana a Perpinyà

M'he assabentat de la mort de Robert Avril, fundadord e l'editorial nordcatalana Trabucaire i de la LLibreria Catalana de Perpinyà.
Tots els que gaudim dels llibres de l'editorial, amb el seu excel.lent catàleg en català i també especialment en occità, així com de la feina que es fa des de la Llibreria Catalana en favord e la normalitat lingüística del nostre país
només tenim paraules d'agraiment per aquest patriota.

Identitat i llengua (breu video en gaèlic)

aquí passo un link d'un minut de durada sobre una jove habitamt de les illes Hèbrides escocessa que ens expressa com els joves abandonen la llengua. Ella ens exposa també el fort vincle entre llengua i identitat pròpia en el segle XXI, com ha estat sempre.

http://www.youtube.com/watch?v=YwVCrgvvHeE