El País de Gal.les al Korrika d'enguany

Ara posem l'entrevista que l'hi han fet a en Sion Jobbins al Korrika d'enguany, exposant la situació de la llengua gal.lesa i la necessitat de fer un esdeveniment semblant a Cymru.

Siön Jobbins Galesko Rhedadeg lasterketaren antolatzailea Bermeon

video promo del Korrika 2011

Pengem ara el video promocional del Korrika que s'ha celebrat enguany al País Basc.

l'SNP cap a la remuntada final!!!!

Les eleccions al parlament escocès i a l'assemblea gal.lesa són aquest 5 de maig.
L'SNP sortia bastant per darrera de les enquestes, tot i que en Salmond és el líder més ben valorat, amb el doble de nota que el líder laborista (què com es diu aquest? no m'en recordo...)

Ahir dia 19 el Scottish Sun del Murdoch va dornar-li suport per aquestes eleccions, un fet quasi històric. Entenen que la crisi actual té molt a veure amb el govern laborista anterior a Londres, i que votar tory o lib-dem és impopular ara ja que a Londres no estan gent encertats.
Així les coses, li valoren a l'SNP el seu esforç de govern en minoria des del 2007 i que hagi posat més prioritat en sortir de la crisi que en el referendum d'independència (que també el demana).
Ahir també en Sean Connery, membre del partit, va encapçalar una tria de actors, cuiners, empresaris etcètera que donen suport al SNP.

Cap a la remontada final!!!

"The Phenomenon of Welshnes" by Sion T.Jobbins

Ens ha arribat aquest llibre, "The Phenomenon of Welshness" on el vell amic Sion T.Jobbins desplega tot els eu enginy per deleitar-nos amb com és el País de Gal.les actual i com s'ha anat formant de forma simbòlica i social.
Fa esment així en diferents capítols sobre aspectes de la vida cultural gal.lesa, especialment del darrer segle, dels àmbits lingüístics, socials, polític i potser especialment de mentalitat i simbòlics.

És un excel.lent llibre, del tot recomanable.
(a sota hi trobareu unes cites del llibre)

-----------

Just received the book "The Phenomenon of Welshness", where the author, Sion T.Jobbins explains in diferent chapters aspects of the social, cultural, linguistic and political life and reality of his nation, Wales/Cymru, and how they have been built up during decades.
It is a very instructive book, as well as funny, as the author mix a fine irony with cleverness in order to write down thoughts that,maybe shared for more people, but that nobody has write down in this clear manner.
An excellent book.

From the book:

about Santes Dwynwen (...the celebration of St Dwynwen as opposed to St Valentine marks the great split in Welsh society:...It's the split between Welsh and mainstream Anglo-american culture. it's the difference between Sali Mali and Mickey Mouse;the Urdd and the Scouts, Disc a dawn and Top of the Pops, even Plaid Cymru and Labour."

about 2036: "May I suggest that on the 500th anniversary of the Acts of Union we set ourselves a target to totally erase from our forehead the dent caused by 500 years of the pointed finger which says "Taffy, know your place"?
May I suggest that we make Wales a proper nation and a nation where a majority of people can once again speak Welsh?
Then we won't just be "Yma o Hyd", but singing a new song.

Video Barcelona Decideix

Don't Vote (No votis) - Catalan with English subs from Belisarius on Vimeo.

El proper 10 d'abril els barcelonins i bareclonines estan cridats a la consulta per la independència.
Aquest video està tenint molt dèxit i aquí adjuntem la versió subtitulada.

Fan hyn yr video am y referendum i annibiniaeth bydd yn digwedd 10fed mis Ebrill nesa. (iseltitles yn saesneg).

Gal.les diu sí en el referendum!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Gal.les, en una jornada històrica, ha dit sí per una ample majoria a que l'Assemblea Nacional (Cynelliad Cenedlaethol Cymru) pugui legislar en les àrees que té competències sense la necessitat de demanar permís llei-per-llei al parlament de Westminster.
És un pas més cap a l'autogovern gal.lès, que des del referendum del 97 pot legislar en 20 àrees (com agricultura, ensenyament, sanitat...).
Tots els territoris varen votar a favor menys Monmouthshire(i aquest només per una diferència de 320 vots).
Així, 517312 persones varen dir "Ie/Yes" (un 63,5% dels que varen anar a votar) i 297000 varen dir no.
Un total de 35,2% dels votants varen anar a les urnes.

Moltes felicitats gal.lesos!!!!!!!
La llibertat, un xic més aprop....

Come on Wales!!!

demà dia 3 de març pot ser una data històrica per Gal.les, amb el referendum per major autonomia.
adjuntem el vídeo dels jugadors de la selecció de rugby en favor de votar "Ie/yes"

Come on Cymru!!!!

reportatge del gaèlic (en basc)

En honor de la nostra companya Begotxu, portem aquí un link d'un programa en euskera sobre la llengua gaèlica a Escòcia.

gero arte!!!

vídeo de la protesta en favor de l'irlandès

Volen expulsar l'irlandès de la secundària (Fine Gael)

S'ha iniciat una campanya del sindicat d'estudiants USI en defensa de l'ensenyament troncal obligatori de l'irlandès a secundària, a causa de les afirmacions del Fine Gael (que podria ser partit de govern a les properes eleccions segons les enquestes) que treuria l'assignatura.

El català asfixiat a la Catalunya del Nord

A continuació ens fem ressó d'una notícia apereguda a El Punt sobre el dèficit d'ensenyament bilíngüe en català a l'Estat francès.

L'Associació de Pares d'Alumnes denuncia l'asfíxia de la llengua catalana
15 de febrer de 2011

Mentre a altres regions de l'Estat francès el nombre d'alumnes bilingües progressa regularment i assoleix nivells d'un 8 a un 40 per cent de l'alumnat de l'escola pública, a la Catalunya del Nord els efectius d'alumnes bilingues de l'escola maternal i primària no passen d'un 5 per cent. Basant-se en aquesta constatació, l'Associació de Pares d'Alumnes de l'escola pública (APA / Escola Pública), denuncia una situació d'“asfixia de la llengua catalana”. En un comunicat firmat per Joan Jaume Prost, president de l'APA, l'entitat afirma que “les enquestes demostren que més d'un 25 per cent dels pares d'alumnes volen inscriure els seus fills en classes bilingües” a la Catalunya del Nord. Segons l'APA, el cost de funcionament d'una classe bilingüe és el mateix que el d'una classe monolingüe, i els avantatges d'aquest tipus d'ensenyament són reconeguts arreu. “El problema és de voluntat per fer-ho i no és pas financer” afirma Joan Jaume Prost.

L'APA també condemna la poca presència del català en la retolació dels espais públics i lamenta les proclames del Consell General i d'alguns diputats sobre el reconeixement del català, mentre a la pràctica es nega una vida normal per la llengua catalana.

Per invertir aquesta situació, l'APA conclou el seu comunicat fent una crida als representats estatals, regionals i departamentals, perquè juntament amb els representants del sector de l'ensenyament, es constitueixi una Oficina de la llengua i que es defineixin uns objectius clars i assolibles pels que fa la formació de mestres i alumnes d'aquí a l'any 2018.

Seguint vius al Six Nations...

bé,després del partit contra Escòcia, i malauradament pels celtes del nord, Gal.les va guanyar i es situa amb una victòria, empatada amb Irlanda, i per sobre d'Escòcia i Itàlia.
Més amunt només queden els "dolents de la pel.lícula", llegueixis Anglaterra i França.

Aquest va ser l'himne cantat al Millenium Stadium contra Anglaterra.

El Sis Nacions està en marxa...

Aquest divendres es va inaugurar el Sis Nacions d'enguany amb una vistòria a domicili dels anglesos a Cardiff (19-26).
En els altres partits, Iralanda va patir per guanyar a Itàlia i França s'imposà a Paris a Escòcia.
Esperem que alguna nació celta s'interposi en el camí de la favorita Anglaterra, en un any de Mundial.

L'escola en còrnic celebra el 1er aniversari ampliant l'edat dels alumnes fins als 8 anys.

Ara fa un any que l'escola Skol Veythrin,situada a Karenza , va començar les seves activitats. Fins ara l'escola acollia nens i nenes fins als 5 anys, i acaba d'ampliar l'edat dels alumnes fins als 8. ës una experiència pionera en l'ensenyament del còrnic als més menuts i es duu a terme els dissabtes pel matí tant durant els mesos escolars com en vacances.

Moltes felicitats!!!!!

Protesta de Cymdeithas contra la BBC

L'associació per la llengua gal.lesa, Cymdeithas yr iaith Cymraeg, ha dut a terme una protesta contra les oficines de la BBC a Cardiff/Caerdydd per a queixar-se de les retallades que es vol produir en el servei en llengua gal.lesa del canal S4C. Aquest canal, passarà el 2013 a dependre sobretot dels diners que la BBC hi destini (que surten dels impostos que paguen els televidents pel fet de tenir tele a casa).

La retallada que pateix ja el seu pressupost es veurà agreujada pel fet que aleshores a nivell de gestió depengui de la BBC i perdi la seva independència.

Endavant Cymdeithas!!!

Així ho recull la mateixa BBC:
http://www.bbc.co.uk/news/uk-wales-12321913

Video de la protesta que va durar 7 hores:
http://stwnsh.com/bbccig

Nova pàgina informativa sobre peces celtes que estan fora del país

La Celtic League ha tret una nova web on es pot fer un recorregut per peces d'art de països celtes que actualemnt no estan en el seu territori original sinó a l'estranger.
ës una bona manera d'aprendre coses sobre aquests sis territoris celtes, i sobre peces extraordinàries com les peces d'escacs de Lewis/Leodhas (Alba) (a la imatge) o peces del segle XX com Na Fianna Eireann dels republicans irlandesos.

la podeu visitar a:

http://celticartefacts.yolasite.com/

Mor Ian Noble, mecenes de la llengua gaèlica escocesa

Sir Ian Noble va morir aquest passat dia de Nadal als 75 anys. Impulsor del college en llengua gaèlica el 1973 Sabhal Mòr Ostaig i de iniciatives de caire econòmic per tal d'impulsar l'economia de zones gaèlico-parlants.
La seva riquesa ja procedia d'avantpassats, i la seva família es va comprar una propietat a l'illa de Skye (Eilean Sgitneanach), que els hereus del cap del clan Macdonald es venien per pagar impostos de successió, i allí va fundar el college (integrat actualment en la Universitat de les Terres Altes) en una antiga granja.
Tot i que familiarment no provenia de l'Escòcia gaèlica, es va convertir en un dels principals impulsors privats de les comunitats de parla gaèlica.