Catalan process in the welsh BBC

Thanks to the people from the blog "Syniadau" we are able to place here the video about the catalán people's viwes about the political process going on in Catalonia.
This video was filmed in Girona, norteast of Catalonia, and there appears, between others, our friend Maite, a catalán that is a welsh speaker.
Enjoy the video!!!

http://syniadau--buildinganindependentwales.blogspot.com.es/2014/03/catalunyas-referendum.html


------------------------------------------------------

El procés català ha tingut la seva aparició a la BBC en llengua gal.lesa. Gràcies als companys de Syniadau, el blog sobiranista gal.lès, us deixem el link de la noticia, on surten entrevistes a Girona, entre elles la de la Maite, companya gal.lesoparlant.
malauradament no tenim subtitles encara!!!!

http://syniadau--buildinganindependentwales.blogspot.com.es/2014/03/catalunyas-referendum.html

The cornish national identity recognised by the UK government

The UK goverment has granted minority status to the cornish people. This national identity then joins the other celtic ones that has this same recognition in the UK (irish, welsh and scottish).
After 15 years of campaigning, it is a great moment for the cornish people who at least gets some recongnition of their existence as a separate identity in the british state.
This announcement was made by the goverment on 24th of April.

link to the government announcement site:
https://www.gov.uk/government/news/cornish-granted-minority-status-within-the-uk

A month ago the goverment also granted 120.000 pounds to the Maga Project to establish the cornish language as an everyday language in Cornwall/Kernow.

link to Maga website:

http://www.magakernow.org.uk/

------------------------------------------------

El 24 d'abril el govern britànic va anunciar el reconeixemnt de la identitat nacional còrnica, que passa així al costat de les altres tres nacionalitats celtes reconegudes al Regne Unit (irlandesa, escocessa i gal.lesa).
Després de 15 anys de campanya per a què es produís aquest fet ha sigut un momento molt important per tota la gent que lluita pel reconeixemnt de la identitat de Cornualla.
El mes de ma´rç també es va anunciar per part de Nick Clerg que es subvencionava amb 120.000 pounds al projecte Maga, que vol dur a terme campanyes per l'ús diari de la llengua còrnica, per part d'escoles i negocis.
enllaç a Maga:
http://www.magakernow.org.uk/

ens felicitem per aquests dos fets!!!

Gelert as a graphic adventure

I got few weeks ago the DVD "Gelert" by Griffith Ffilms, a North Wales company that in 2010 produced a graphic adventure based on the famous legend Gelert, about a loyal wolfhound owned by the prince Llywelyn the Great in the 13th century, who protect and defended its owner possessions and the live of a royal baby.
I can not disclose the end (although you must already be aware of it as it is a popular legend) but I just would like to strongly recommend this DVD as a fantastic entertainment for all the members of the family, as I have just witnessed at home!
more information and online purchases:

http://www.griffilms.com/geldvd.html

Trabajo integrador (MUP)

Título de la lección: “Los celtas en la historia antigua y medieval de Europa”
Asignatura: Historia
Curso: 4º ESO y 1º bachillerato
Duración: dos sesiones

Objetivos del aprendizaje:

Los estudiantes serán capaces de adentrarse en hechos históricos y ricas tradiciones de los pueblos celtas.
A partir de un documental base a trabajar en casa, se trabajarán diversos materiales en grupos en la clase. En coordinación con los profesores de diversas asignaturas, estas dos sesiones servirán para tratar elementos propios de las asignaturas de Historia, Religión, Lengua Inglesa y Geografía, por poner solo unos ejemplos.


Tarea de reflexión y redacción a realizar en casa:



La propuesta es de visionar un documental en casa, y posteriormente poder realizar una actividad individual por escrito sobre el contenido del mismo.
El documento se entregaría en clase al profesor o bien se podría enviar en formato Word o powerpoint a una dirección de email. escribiendo como asunto "Los celtas en la historia” sobre cuestiones como las siguientes:
“¿Qué influencia crees que tuvieron estos pueblos en la historia? Razona tu respuesta”
“¿Qué relación tienen con nuestra historia? Busca información sobre ello”
“¿Crees que los celtas eran una cultura o una etnia o ambas cosas? Razona tu respuesta”
“¿Qué dudas o curiosidades te genera el saber más sobre los pueblos celtas? “

Las preguntas y/o dudas que surjan se compartirán al resto de compañeros en una wiki realizada para tal efecto, al igual que una breve opinión sobre lo que el documental explica.

Actividades a realizar en clase:

Se visualizará un vídeo introductorio sobre la artista reconocida mundialmente de las Islas Hebridas, Julie Fowlis.

http://www.youtube.com/watch?v=qczDug2BNRo (6:28m)



A través de él, y en trabajo por grupos (4 grupos por clase) se debatirán elementos propuestos como los siguientes:
“¿En qué lengua canta Julie Fowlis? ¿Qué sabes sobre esta lengua y su familia lingüística? (introducción concepto familias lingüísticas)”
“¿Cómo te imaginas la vida en una isla relativamente aislada y poco poblada en los márgenes de Europa? Trata de describirla, a nivel de clima, transporte, sanidad, y educación, etc…”
“Las canciones de Fowlis beben de la tradición oral. ¿Qué papel crees que ésta ha tenido en la transmisión de conocimientos, relatos, música y tradiciones?/¿Crees que su existencia ha sido un factor común a las sociedades del mundo?”

La siguiente sesión consistiría en el visionado de la película "The secret of Kells", y se realizaría una introducción sobre el mundo de la cultura medieval y los momentos de "crísis" con la confrontación con la cultura guerrea nórdica, dando pie al papel de los monasterios, de los vikingos y del arte celta.



Actividades diferenciadas en clase:

Diseñar actividades por grupos:
Se pretende dividir a la clase en cuatro grupos y facilitarles un juego didáctico online (en lengua inglesa) donde, después de realizarlo, deben poner en común un resumen del mismo y presentarlo oralmente al resto de grupos, incentivando el uso de herramientas como el powerpoint

http://www.bbc.co.uk/wales/celts/activities/druid.shtml
http://www.bbc.co.uk/wales/celts/activities/buildahillfort.shtml
http://www.bbc.co.uk/wales/celts/activities/roundhouse.shtml
http://www.bbc.co.uk/wales/celts/activities/romansrule.shtml

Para fomentar la reflexión, se guiará a los grupos con una selección de cuestiones a debatir, del tipo “La historia antigua nos llega frecuentemente a través de los ojos y relatos de terceros. ¿Cómo veían los romanos a los celtas?”, “Cada cultura tiene sus características materiales propias. ¿Qué elementos usaban para sus ceremonias funerarias? ¿Y para su ornamentación suntuosa?”/Los pueblos tienen una cosmovisión en parte común y en parte diferenciada. ¿Cuáles eran sus dioses y su manera de entender el mundo?”
Por otra parte, se propondrá el vídeo de Discovery Channel para profundizar mediante debate en la identidad y los jóvenes, los valores culturales y su transmisión en la modernidad.

http://www.youtube.com/watch?v=YwVCrgvvHeE (1:01m)





Evaluación

La evaluación consistirá en los puntos, hasta un máximo de 100, que los estudiantes habrán conseguido en los diferentes apartados. En ellas se pretende comprobar el nivel de comprensión de los materiales facilitados, así como de los trabajos realizados y la participación en clase y en los grupos. En los trabajos realizados también se quiere valorar los razonamientos ofrecidos y las conclusiones a las que el propio estudiante haya llegado.
El trabajo individual en casa se valorará hasta un máximo de 50 puntos.
El trabajo en grupo se puntuará con 20 puntos cada actividad, valorando el trabajo y la presentación.
Los diez puntos restantes serán para evaluar la participación en clase durante las dos sesiones.

Si quieres saber más:

Se pretende con este apartado el poder facilitar links que a nivel de vídeos y juegos aporten “food for thought” para que los alumnos interesados puedan profundizar en esta cultura y su implicación en la historia de Europa.
En este apartado también se incluirán materiales para trabajar aspectos como su influencia en la literatura europea, caso del ciclo artúrico.

Bord na Gaidhlig advert

We place here one of the four short adverts through which the agency who promote the use of the gaelic language, Bòrd na Gàidhlig, tried to rise the awareness of the gaelic-speaking teachers of using the language through their classes.

Gaelic-medium schools make its way through the scottish landscape

Few weeks ago the gaelic-medium school in Edinburgh, Bun-sgoil Taobh na Pairce, the capital of Scotland, has open its doors with more tan 200 students and 30 strong gaelic speaking staff. It takes the place of an education unit that was established untill now in the capital and starts its clases in a new building. It has been anounced also that next year will open its doors the new gaelic-medium school in Caithness, the far north of Scotland. , in the Highlands. As the number of gaelic speakers in Scotland/Alba is declining in a 1,2% in the last 10 years but the number of Young people speaking it has increase a bit, we can celebrate these two news and to wish good luck for these 2 initiatives!!! S'ha inaugurat aquest curs la primera escola totalment en gaèlic de la capital d'Escòcia, amb 231 alumnes i 30 membres de l'staff gaèlico-parlants. Ve a susbtituir una unitat educativa que hi havia en una escola a la capital, ara estrenant també instal.lacions. També s'ha anuniciat per l'any vinent l'obertura a l'extrem nord, Caithness, d'una altra escola en gaèlic. Com la llengua disminueix parlants en total (1,2% en deu anys) però puja nombre de joves minímamnet, es de felicitar-se i desitjar molta sort a ambdós projectes.

Nadau en concert al País Basc del Nord

El grup de música tradicional NADAU, que canta en gascó (variant dialectal occidental de la llengua occitana), actua aquest divendres 6 a Urrugne, al País Basc del Nord. És un bon momento per recordar una de les seves cançons més conegudes, que ens parla d'una revolta de 1643, amb el seu líder mort i el turment del qui ha esdevingut la cançó per infants "Joan Petit". En aquest vídeo, en Maffrand ens explica primer i, després ens canta, la historia real.

New book by Sion Jobbins, The Phenomenon of Welshness II

Sion Jobbins, the original and so witty autor of social and politic books about his homeland, Wales (Cymru) has published a book in his own series of articles appeared previously in some publications (as Cambria magazine) where he write. For non-welsh people, his books are a very interesting reading of in-depth thoughts about the real Wales/Cymru, its identity and the real feelings of its inhabitants. For a welsh reader itself, it can bring ideas or information tan they has not realise untill now. It is a so entertaining book, full of analysis, irony (so important when talking about small nations) and honesty. Chwarae teg Sion!!!

Norman John Gillies, the last voice of St.Kilda, rest in peace

Few weeks ago we realised that Norman John Gillies, one of the last inhabitants of St.KIlda when the island of Hirta was evaquated, died ate the age of 88. Norman John was just 5 when he was evaquated with the other 35 membrers of the population. Few weeks before he saw his mother been token to the mainland from where he would not sa her again as she died after given birth to a baby who didn't survive neither. Norma John established himself in England and always said that he was lucky to be able to enjoy the life in the mainland instead of the hardship of St.Kilda. Always he was able and ready to speak out about the group of islands and he visietd it some time during the years. With him, we lose the last speaker of the real St.Kilda, leaving behind the last suvivor, his own cousin, who don't remember because aging problems about her past. Rest in Peace.

Xerrada a Manresa sobre les llegendes i la música tradicional dels països de llengua celta

Organitzat per Omnium Cultural del Bagès, el proper divendres 11 d'octubre es farà un breu viatge a través de llegendes i contes populars que formen part de l'imaginari dels sis països de llengües celtes (Irlanda, Escòcia, Man, Gal·les, Cornualla i Bretanya)

acompanyat per audició d'arxius musicals de cançons populars en aquestes llengües i llur contextualització. La xerrada la farà l'Albert Vergés, membre de l’Associació Gal·les-Catalunya "El Pont". divendres, 11 d’octubre, a les vuit del vespre Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino, de Manresa

Ens ha deixat en Josep Fortuny

En Josep Fortuny ens ha deixat. Amb aquesta noticia m'he despertat avui i m'ha corprés. Els que hem gaudit de les cançons de la Dharma i pels qui els seus components i la seva obra han esdevingut referents amb la seva música i el seu compromís incondicional, aquest decès ens deixa tocats. Algun periodista feia referència avui a les seves paraules del passat Concert per la llibertat del 29 de juny, i voldria també posar-les aquí: "Vull pel meu nét un món senzill, un món honest, un món valent"(...) "Estimo la meva alegria, estimo la meva tristesa, i avui la llum dels teus ulls fa que tot valgui la pena". Gràcies Josep. Ens retrobem, per sempre, en les teves cançons.

"Wake me up" en irlandès

Aquest cop possem un vídeo refrescant d'una versió en irlandés de la cançó "Wake me up" a gaudir-la!!!!

Amaia Montero & Mikel Erentxun - Lau Teilatu (Video Oficial)

Here a song in basque by Itoiz which has been versioned by, between others, Mikel Erentxun and Amaia Montero.
M.Eretxun and A.Montero are basque artista more famous in their spanish language songs, but it is maybe then nicer to listen them in that versión.
It is about the time as it pass away, and on it, how two friends meet again under the moon.

Lau teilatu

Hemen gaude
 ta poztutzen naiz
 ta ziur zure aita ere bai;
 ta zer ondo... zelan dijua
 zure bufanda txuria.
Lau teilatu gainian
 ilargia erdian eta zu
 goruntz begira,
 zure keia eskuetan
 putzara batekin... putz!
 Neregana etorriko da
 ta berriz izango gara
 zoriontsu
 edozein herriko jaixetan.
Goxo goxo
 kanta egin nazu
 Benitoren Maria Solt.
 Negarrik ez,
 txuri zaude ta malkoak
 zure kolorea kentzen dute.
Lau teilatu gainian...
Felix, Felix bihar
 berriz egongo gara
 txanpain apur batekin;
 diru gabe baina
 izarrak gurekin daude,
 piano baten soinuaz.
Lau teilatu gainian...


Four roofs

Here we are
 and I'm glad about that
 and I'm sure that your father is too
 It is wonderful, how your white scarf is
Over four roofs
 the moon in the middle
 and you are looking up
 your smoke in your hands
 will come towards me
 blowing with a puff
 And we will be happy again
 in the festivals of some village
Sing to me, sweetly
 Benito's song "Maria Solt"
 Don't cry
 your face is pale and the tears
 take your color away
Over four roofs...
With joy, tomorrow
 we'll be back again
 with a little bit of champagne
 we have no money, but
 the stars are with us
 along with the sound of a piano
Over four roofs...

The Basque Country – patience and determination

From the www.transconflict.com website Driving a peace process forward requires staying patient and determined. What has been achieved seemed unthinkable a few years ago, so it is now also possible to overcome the challenges faced by Basque society to consolidate coexistence. By Lokarri More than eighteen months have gone by since ETA announced the end of its violent actions. Indeed, a large part of Basque society wanted a new phase to open up in which all stakeholders could take steps to consolidate harmonious coexistence. A look at recent opinion polls backs up this perception. A very large majority of citizens want an end without winners or losers, the disarmament of ETA and changes to prison policy. In contrast, apart from the legalisation of Sortu and significant gestures of recognition and respect for the ‘other’, such as the Glencree initiative or joint activities in Errenteria, very little progress has been made. In this context, and particularly from the Abertzale Left, voices of impatience and concern are being heard. From a human point of view, this reaction is understandable because in the area of prison policy, one that evokes strong emotions, no changes have occurred. It is not unusual to witness conversations in which people from that public sector express their doubts about the potential of the new strategy they have undertaken, based on exclusively political and democratic channels, given the lack of progress. Those who express these doubts forget that ETA practised unjust violence for many years without achieving any result and, nevertheless, causing much pain. Recently, a number of representatives of social organisations had the opportunity to meet Harold Good, an independent witness of the IRA disarmament process. One of the persons present expressed this concern, reminding the audience that only 18 months went by between the Good Friday Agreement and the start of the process to reintegrate prisoners. Good pointed out that, in reality, more than four years went by from the time that the IRA and other organisations declared a ceasefire until this reintegration occurred. Aaro Suonio, an expert in disarmament processes, used similar language in the recent Social Forum to drive the peace process forward. He pointed out that whenever major steps forward take place, like the end of violence by ETA and the legalization of Sortu, peace processes enter a certain phase of stagnation until the next steps are prepared. This is possibly the situation in which Basque society is now. In no event can this justify a lack of action. The last planned attack by ETA was four years ago. Since then, the situation is undoubtedly better than it was in 2009. What has to be done is to take advantage of this great opportunity, and to do so we need to maintain our patience and determination. That is precisely what is lacking amongst the political parties, locked in sterile debates. It is notable that the election campaign in 2012 was less tense than the present situation, when there are still two years until the next elections. Driving a peace process forward requires staying patient and determined. What has been achieved seemed unthinkable a few years ago, so it is now also possible to overcome the challenges faced by Basque society to consolidate coexistence. Everyone should do everything that is within their reach. Lokarri, and initiatives such as the Social Forum, will try to contribute creative and imaginative ideas to open-up new ways of advancing and bringing about a situation in which everybody – ETA, governments, institutions, political parties and civil society – can contribute to the collective task and achieve the peace our older generation deserves, and one that we will pass on to the coming generations. Lokarri is a citizens’ network that works for peace, consensus, consultation and reconciliation. To learn more about their work, please click here. Annex – Meaningful Recommendations The Recommendations by the Social Forum to drive the peace process forward have received important support. On the day they were presented, Andy Carl, executive director of Conciliation Resources and rapporteur of the Social Forum, emphasised that the participation of society is essential in conflict resolution. Furthermore, former Irish Premier, Bertie Ahern, sent a letter to the organisers stating that the recommendations are not an imposition or an exact model, “rather as a series of reasoned suggestions, based on many diverse experiences around the world, on how the inevitably difficult issues arising from violence and its ending can be addressed.” The letter also emphasises that it is now up to the citizens and their elected representatives to “determine how these challenges can best be met in this new time of possibility for them and their society.” Picking up this proposal, the organisers of the Social Forum set up a series of ‘Open Spaces’ in Pamplona-Iruña and Bilbao. In these meetings over a hundred anonymous citizens, social stakeholders, and political and trade union representatives shared and compared their opinion on achieving basic consensuses, dismantling of structures and disarmament, integration of prisoners and people on the run, and promoting and safeguarding human rights. The opinions expressed and the ideas that emerged in Bilbao and Pamplona-Iruña are helpful and an incentive to continue driving the peace process forward. Recommendations in the Parliaments On an institutional level, the Recommendations have been sent to the Parliaments of the Basque Country and Navarre, and also to the British Parliament (House of Commons).

Un any de l’escola Jordi Pere Cerdà a l’Alta Cerdanya

De tots es sabut la precarietat i la manca de recursos en què l’ensenyament del català es troba a la Catalunya del Nord. Si una noticia dolenta fou el tancament de l’escola de la xarxa de la Bressola de Càldegues, cal felicitar-nos pel fet que fa un any es va inaugurar a Sallagosa, a l’Alta Cerdanya l’escola Jordi Pere Cerdà. L'escola de Càldegues feia onze anys que treballava en favor de l’ensenyament del català però les retallades en els ajuts, especialment per part de la Generalitat, varen dur a la Bressola a la difícil decisió de tancar l’escola. Aleshores l’Associació Catalana Multilingüe Jordi Pere Cerdà va agafar el relleu i va aconseguir que l’ajuntament de Sallagosa els cedís uns locals per iniciar el curs al setembre del 2012. Actualment compta amb vint alumnes i els impulsors voldrien àdhuc posar una escola a la vall del Carol i a la zona de Montlluís en un futur si aquesta primera escola es consolida. Per consolidar-se, caldrà superar financerament aquests primers cinc anys que el ministeri d’educació francès no finança les despeses de professorat i per la qual cosa s’ha obert un compte per ajudar a l’escola. Cal destacar que l’escola és una experiència que compta amb alumnes de les dues Cerdanyes. Des d'aquí felicitar i seguir encoratjant els pares, promotors i mestres de l'escola Jordi Pere Cerdà! extret de la nostra col·laboració al blog Llengües Vives

Gure Esku Dago BideoKlipa

Per tal d' estendre el suport popular per dur a terme el dret a decidir del poble basc, en un sentit semblant al de les consultes que es feren a Catalunya i mirant al referéndum escocès del 2014,  s'ha llançat una campanya a nivel de barris i pobles.
Portem aquí el vídeo, extraordinari, amb lletra de l'escriptor Kirmen Uribe i música de Kepa Junkera.
Desitjar a la campanya el millor, que prengui aquest futur que és a les mans dels vascos clicant el símbol dels subtitols teniu la versió en català

Julie Fowlis, ambaixadora del gaèlic escocès

Arrel d'un missatge de Tywyll a la sempre interessant web Racó català (http://www.racocatala.cat/forums/fil/172408/interessant-reportatge-sobre-galic-escocs-msica-galica-independncia-desccia-travs-lartista), ens hem assebentat que la cantant en gaèlic Julie Fowlis ha estat entrevistada a la televisió americana, no tan sols per parlar de música (el programa és d'aquest aspecte principalment) però també sobre Escòcia i el gaèlic. Un plaer poder gaudir d'aquest programa d'uns quinze minuts, que torna a situar a Julie Fowlis com a una ambaixadora de fet de la llengua gaèlica escocesa. Per veure el vídeo clicar a sobre de l'enllaç http://video.pbs.org/video/2276837326

Al voltant de la mort de la "Iron Lady", M.Thatcher

Assebentats fa breus moments del decès de Margaret Thatcher, qui va dirigir el govern britànic entre 1979 i 1990, ens venen algunes primeres consideracions al cap. Cal emmercar-la en l'apogeu del neoliberalisme encapçalat per ella i el seu homòleg l'actor Ronald Reegan, que tenia en les liberalitzacions del mercat i l'oposició al règim soviètic les seves claus principals. Va dur a terme nacionalitzacions, tancament de mines i empreses que varen malmetre moltíssim la perifèria celta i el nord d'Anglaterra, així com la guerra propagandística de les Malvines i el període ferotge dels troubles als comtats del nord d'Irlanda, amb la "hunger strike" d'inici del seu mandat on varen morir entre d'altres el MP Bobby Sands. La història la jutjarà però al meu senzill entendre, moltes de les seves decissions, quan no equivocades, podien haver estat dutes a terme d'un altra forma, tenint en compte realment la gent i no abocant-la a la misèria (cas de les privatitzacions i tancaments)i a la radicalització i la mort (cas d'Irlanda).

el 18è Korrika i les llengües celtes

El diumenge 24 de març ha finalitzat la 18ena edició de la cursa Korrika organitzada per AEK en favor de la llengua basca. Aquesta cursa que va començar el 1980, recorre durant dues setmanes tot Euskal Herria passant-se un relleu a cada poble. A cada indret les organitzacions culturals, les ikastoles, els veïnes, surten a rebre el relleu i a correr algun kilòmetre. El dia 24 va arribar a Baiona, davant de 15.000 persones. Allí, els companys bretons que organitzen Ar Rhedareg, la carrera en favor del bretó, varen ser els responsables d'un kilòmetre i en aquest indret es varen aplegar membres de l'associació catalana-gal·lesa El Pont i irlandesos relacionats amb la carrera en favor de l'irlandès Ríth. Cal destacar la bona rebuda que els portadors de la bandera gal·lesa varen poder gaudir per part de bretons, irlandesos i els euskalduns que s'alegraven de veure l'estandard gal·lès.

Xavier Solano ens apropa el referendum escocès

Vilaweb fa una entrevista a Xavier Solano, assessor del SNP (Partit Nacional d'Escòcia)i autor del llibre "El mirall escocès" que fa una anàlisi força interessant de la situació del referendum escocès i de les semblances i diferències amb el futur referendum català