Trabajo integrador (MUP)

Título de la lección: “Los celtas en la historia antigua y medieval de Europa”
Asignatura: Historia
Curso: 4º ESO y 1º bachillerato
Duración: dos sesiones

Objetivos del aprendizaje:

Los estudiantes serán capaces de adentrarse en hechos históricos y ricas tradiciones de los pueblos celtas.
A partir de un documental base a trabajar en casa, se trabajarán diversos materiales en grupos en la clase. En coordinación con los profesores de diversas asignaturas, estas dos sesiones servirán para tratar elementos propios de las asignaturas de Historia, Religión, Lengua Inglesa y Geografía, por poner solo unos ejemplos.


Tarea de reflexión y redacción a realizar en casa:



La propuesta es de visionar un documental en casa, y posteriormente poder realizar una actividad individual por escrito sobre el contenido del mismo.
El documento se entregaría en clase al profesor o bien se podría enviar en formato Word o powerpoint a una dirección de email. escribiendo como asunto "Los celtas en la historia” sobre cuestiones como las siguientes:
“¿Qué influencia crees que tuvieron estos pueblos en la historia? Razona tu respuesta”
“¿Qué relación tienen con nuestra historia? Busca información sobre ello”
“¿Crees que los celtas eran una cultura o una etnia o ambas cosas? Razona tu respuesta”
“¿Qué dudas o curiosidades te genera el saber más sobre los pueblos celtas? “

Las preguntas y/o dudas que surjan se compartirán al resto de compañeros en una wiki realizada para tal efecto, al igual que una breve opinión sobre lo que el documental explica.

Actividades a realizar en clase:

Se visualizará un vídeo introductorio sobre la artista reconocida mundialmente de las Islas Hebridas, Julie Fowlis.

http://www.youtube.com/watch?v=qczDug2BNRo (6:28m)



A través de él, y en trabajo por grupos (4 grupos por clase) se debatirán elementos propuestos como los siguientes:
“¿En qué lengua canta Julie Fowlis? ¿Qué sabes sobre esta lengua y su familia lingüística? (introducción concepto familias lingüísticas)”
“¿Cómo te imaginas la vida en una isla relativamente aislada y poco poblada en los márgenes de Europa? Trata de describirla, a nivel de clima, transporte, sanidad, y educación, etc…”
“Las canciones de Fowlis beben de la tradición oral. ¿Qué papel crees que ésta ha tenido en la transmisión de conocimientos, relatos, música y tradiciones?/¿Crees que su existencia ha sido un factor común a las sociedades del mundo?”

La siguiente sesión consistiría en el visionado de la película "The secret of Kells", y se realizaría una introducción sobre el mundo de la cultura medieval y los momentos de "crísis" con la confrontación con la cultura guerrea nórdica, dando pie al papel de los monasterios, de los vikingos y del arte celta.



Actividades diferenciadas en clase:

Diseñar actividades por grupos:
Se pretende dividir a la clase en cuatro grupos y facilitarles un juego didáctico online (en lengua inglesa) donde, después de realizarlo, deben poner en común un resumen del mismo y presentarlo oralmente al resto de grupos, incentivando el uso de herramientas como el powerpoint

http://www.bbc.co.uk/wales/celts/activities/druid.shtml
http://www.bbc.co.uk/wales/celts/activities/buildahillfort.shtml
http://www.bbc.co.uk/wales/celts/activities/roundhouse.shtml
http://www.bbc.co.uk/wales/celts/activities/romansrule.shtml

Para fomentar la reflexión, se guiará a los grupos con una selección de cuestiones a debatir, del tipo “La historia antigua nos llega frecuentemente a través de los ojos y relatos de terceros. ¿Cómo veían los romanos a los celtas?”, “Cada cultura tiene sus características materiales propias. ¿Qué elementos usaban para sus ceremonias funerarias? ¿Y para su ornamentación suntuosa?”/Los pueblos tienen una cosmovisión en parte común y en parte diferenciada. ¿Cuáles eran sus dioses y su manera de entender el mundo?”
Por otra parte, se propondrá el vídeo de Discovery Channel para profundizar mediante debate en la identidad y los jóvenes, los valores culturales y su transmisión en la modernidad.

http://www.youtube.com/watch?v=YwVCrgvvHeE (1:01m)





Evaluación

La evaluación consistirá en los puntos, hasta un máximo de 100, que los estudiantes habrán conseguido en los diferentes apartados. En ellas se pretende comprobar el nivel de comprensión de los materiales facilitados, así como de los trabajos realizados y la participación en clase y en los grupos. En los trabajos realizados también se quiere valorar los razonamientos ofrecidos y las conclusiones a las que el propio estudiante haya llegado.
El trabajo individual en casa se valorará hasta un máximo de 50 puntos.
El trabajo en grupo se puntuará con 20 puntos cada actividad, valorando el trabajo y la presentación.
Los diez puntos restantes serán para evaluar la participación en clase durante las dos sesiones.

Si quieres saber más:

Se pretende con este apartado el poder facilitar links que a nivel de vídeos y juegos aporten “food for thought” para que los alumnos interesados puedan profundizar en esta cultura y su implicación en la historia de Europa.
En este apartado también se incluirán materiales para trabajar aspectos como su influencia en la literatura europea, caso del ciclo artúrico.

Bord na Gaidhlig advert

We place here one of the four short adverts through which the agency who promote the use of the gaelic language, Bòrd na Gàidhlig, tried to rise the awareness of the gaelic-speaking teachers of using the language through their classes.

Gaelic-medium schools make its way through the scottish landscape

Few weeks ago the gaelic-medium school in Edinburgh, Bun-sgoil Taobh na Pairce, the capital of Scotland, has open its doors with more tan 200 students and 30 strong gaelic speaking staff. It takes the place of an education unit that was established untill now in the capital and starts its clases in a new building. It has been anounced also that next year will open its doors the new gaelic-medium school in Caithness, the far north of Scotland. , in the Highlands. As the number of gaelic speakers in Scotland/Alba is declining in a 1,2% in the last 10 years but the number of Young people speaking it has increase a bit, we can celebrate these two news and to wish good luck for these 2 initiatives!!! S'ha inaugurat aquest curs la primera escola totalment en gaèlic de la capital d'Escòcia, amb 231 alumnes i 30 membres de l'staff gaèlico-parlants. Ve a susbtituir una unitat educativa que hi havia en una escola a la capital, ara estrenant també instal.lacions. També s'ha anuniciat per l'any vinent l'obertura a l'extrem nord, Caithness, d'una altra escola en gaèlic. Com la llengua disminueix parlants en total (1,2% en deu anys) però puja nombre de joves minímamnet, es de felicitar-se i desitjar molta sort a ambdós projectes.

Nadau en concert al País Basc del Nord

El grup de música tradicional NADAU, que canta en gascó (variant dialectal occidental de la llengua occitana), actua aquest divendres 6 a Urrugne, al País Basc del Nord. És un bon momento per recordar una de les seves cançons més conegudes, que ens parla d'una revolta de 1643, amb el seu líder mort i el turment del qui ha esdevingut la cançó per infants "Joan Petit". En aquest vídeo, en Maffrand ens explica primer i, després ens canta, la historia real.

New book by Sion Jobbins, The Phenomenon of Welshness II

Sion Jobbins, the original and so witty autor of social and politic books about his homeland, Wales (Cymru) has published a book in his own series of articles appeared previously in some publications (as Cambria magazine) where he write. For non-welsh people, his books are a very interesting reading of in-depth thoughts about the real Wales/Cymru, its identity and the real feelings of its inhabitants. For a welsh reader itself, it can bring ideas or information tan they has not realise untill now. It is a so entertaining book, full of analysis, irony (so important when talking about small nations) and honesty. Chwarae teg Sion!!!

Norman John Gillies, the last voice of St.Kilda, rest in peace

Few weeks ago we realised that Norman John Gillies, one of the last inhabitants of St.KIlda when the island of Hirta was evaquated, died ate the age of 88. Norman John was just 5 when he was evaquated with the other 35 membrers of the population. Few weeks before he saw his mother been token to the mainland from where he would not sa her again as she died after given birth to a baby who didn't survive neither. Norma John established himself in England and always said that he was lucky to be able to enjoy the life in the mainland instead of the hardship of St.Kilda. Always he was able and ready to speak out about the group of islands and he visietd it some time during the years. With him, we lose the last speaker of the real St.Kilda, leaving behind the last suvivor, his own cousin, who don't remember because aging problems about her past. Rest in Peace.

Xerrada a Manresa sobre les llegendes i la música tradicional dels països de llengua celta

Organitzat per Omnium Cultural del Bagès, el proper divendres 11 d'octubre es farà un breu viatge a través de llegendes i contes populars que formen part de l'imaginari dels sis països de llengües celtes (Irlanda, Escòcia, Man, Gal·les, Cornualla i Bretanya)

acompanyat per audició d'arxius musicals de cançons populars en aquestes llengües i llur contextualització. La xerrada la farà l'Albert Vergés, membre de l’Associació Gal·les-Catalunya "El Pont". divendres, 11 d’octubre, a les vuit del vespre Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino, de Manresa

Ens ha deixat en Josep Fortuny

En Josep Fortuny ens ha deixat. Amb aquesta noticia m'he despertat avui i m'ha corprés. Els que hem gaudit de les cançons de la Dharma i pels qui els seus components i la seva obra han esdevingut referents amb la seva música i el seu compromís incondicional, aquest decès ens deixa tocats. Algun periodista feia referència avui a les seves paraules del passat Concert per la llibertat del 29 de juny, i voldria també posar-les aquí: "Vull pel meu nét un món senzill, un món honest, un món valent"(...) "Estimo la meva alegria, estimo la meva tristesa, i avui la llum dels teus ulls fa que tot valgui la pena". Gràcies Josep. Ens retrobem, per sempre, en les teves cançons.

"Wake me up" en irlandès

Aquest cop possem un vídeo refrescant d'una versió en irlandés de la cançó "Wake me up" a gaudir-la!!!!

Amaia Montero & Mikel Erentxun - Lau Teilatu (Video Oficial)

Here a song in basque by Itoiz which has been versioned by, between others, Mikel Erentxun and Amaia Montero.
M.Eretxun and A.Montero are basque artista more famous in their spanish language songs, but it is maybe then nicer to listen them in that versión.
It is about the time as it pass away, and on it, how two friends meet again under the moon.

Lau teilatu

Hemen gaude
 ta poztutzen naiz
 ta ziur zure aita ere bai;
 ta zer ondo... zelan dijua
 zure bufanda txuria.
Lau teilatu gainian
 ilargia erdian eta zu
 goruntz begira,
 zure keia eskuetan
 putzara batekin... putz!
 Neregana etorriko da
 ta berriz izango gara
 zoriontsu
 edozein herriko jaixetan.
Goxo goxo
 kanta egin nazu
 Benitoren Maria Solt.
 Negarrik ez,
 txuri zaude ta malkoak
 zure kolorea kentzen dute.
Lau teilatu gainian...
Felix, Felix bihar
 berriz egongo gara
 txanpain apur batekin;
 diru gabe baina
 izarrak gurekin daude,
 piano baten soinuaz.
Lau teilatu gainian...


Four roofs

Here we are
 and I'm glad about that
 and I'm sure that your father is too
 It is wonderful, how your white scarf is
Over four roofs
 the moon in the middle
 and you are looking up
 your smoke in your hands
 will come towards me
 blowing with a puff
 And we will be happy again
 in the festivals of some village
Sing to me, sweetly
 Benito's song "Maria Solt"
 Don't cry
 your face is pale and the tears
 take your color away
Over four roofs...
With joy, tomorrow
 we'll be back again
 with a little bit of champagne
 we have no money, but
 the stars are with us
 along with the sound of a piano
Over four roofs...

The Basque Country – patience and determination

From the www.transconflict.com website Driving a peace process forward requires staying patient and determined. What has been achieved seemed unthinkable a few years ago, so it is now also possible to overcome the challenges faced by Basque society to consolidate coexistence. By Lokarri More than eighteen months have gone by since ETA announced the end of its violent actions. Indeed, a large part of Basque society wanted a new phase to open up in which all stakeholders could take steps to consolidate harmonious coexistence. A look at recent opinion polls backs up this perception. A very large majority of citizens want an end without winners or losers, the disarmament of ETA and changes to prison policy. In contrast, apart from the legalisation of Sortu and significant gestures of recognition and respect for the ‘other’, such as the Glencree initiative or joint activities in Errenteria, very little progress has been made. In this context, and particularly from the Abertzale Left, voices of impatience and concern are being heard. From a human point of view, this reaction is understandable because in the area of prison policy, one that evokes strong emotions, no changes have occurred. It is not unusual to witness conversations in which people from that public sector express their doubts about the potential of the new strategy they have undertaken, based on exclusively political and democratic channels, given the lack of progress. Those who express these doubts forget that ETA practised unjust violence for many years without achieving any result and, nevertheless, causing much pain. Recently, a number of representatives of social organisations had the opportunity to meet Harold Good, an independent witness of the IRA disarmament process. One of the persons present expressed this concern, reminding the audience that only 18 months went by between the Good Friday Agreement and the start of the process to reintegrate prisoners. Good pointed out that, in reality, more than four years went by from the time that the IRA and other organisations declared a ceasefire until this reintegration occurred. Aaro Suonio, an expert in disarmament processes, used similar language in the recent Social Forum to drive the peace process forward. He pointed out that whenever major steps forward take place, like the end of violence by ETA and the legalization of Sortu, peace processes enter a certain phase of stagnation until the next steps are prepared. This is possibly the situation in which Basque society is now. In no event can this justify a lack of action. The last planned attack by ETA was four years ago. Since then, the situation is undoubtedly better than it was in 2009. What has to be done is to take advantage of this great opportunity, and to do so we need to maintain our patience and determination. That is precisely what is lacking amongst the political parties, locked in sterile debates. It is notable that the election campaign in 2012 was less tense than the present situation, when there are still two years until the next elections. Driving a peace process forward requires staying patient and determined. What has been achieved seemed unthinkable a few years ago, so it is now also possible to overcome the challenges faced by Basque society to consolidate coexistence. Everyone should do everything that is within their reach. Lokarri, and initiatives such as the Social Forum, will try to contribute creative and imaginative ideas to open-up new ways of advancing and bringing about a situation in which everybody – ETA, governments, institutions, political parties and civil society – can contribute to the collective task and achieve the peace our older generation deserves, and one that we will pass on to the coming generations. Lokarri is a citizens’ network that works for peace, consensus, consultation and reconciliation. To learn more about their work, please click here. Annex – Meaningful Recommendations The Recommendations by the Social Forum to drive the peace process forward have received important support. On the day they were presented, Andy Carl, executive director of Conciliation Resources and rapporteur of the Social Forum, emphasised that the participation of society is essential in conflict resolution. Furthermore, former Irish Premier, Bertie Ahern, sent a letter to the organisers stating that the recommendations are not an imposition or an exact model, “rather as a series of reasoned suggestions, based on many diverse experiences around the world, on how the inevitably difficult issues arising from violence and its ending can be addressed.” The letter also emphasises that it is now up to the citizens and their elected representatives to “determine how these challenges can best be met in this new time of possibility for them and their society.” Picking up this proposal, the organisers of the Social Forum set up a series of ‘Open Spaces’ in Pamplona-Iruña and Bilbao. In these meetings over a hundred anonymous citizens, social stakeholders, and political and trade union representatives shared and compared their opinion on achieving basic consensuses, dismantling of structures and disarmament, integration of prisoners and people on the run, and promoting and safeguarding human rights. The opinions expressed and the ideas that emerged in Bilbao and Pamplona-Iruña are helpful and an incentive to continue driving the peace process forward. Recommendations in the Parliaments On an institutional level, the Recommendations have been sent to the Parliaments of the Basque Country and Navarre, and also to the British Parliament (House of Commons).

Un any de l’escola Jordi Pere Cerdà a l’Alta Cerdanya

De tots es sabut la precarietat i la manca de recursos en què l’ensenyament del català es troba a la Catalunya del Nord. Si una noticia dolenta fou el tancament de l’escola de la xarxa de la Bressola de Càldegues, cal felicitar-nos pel fet que fa un any es va inaugurar a Sallagosa, a l’Alta Cerdanya l’escola Jordi Pere Cerdà. L'escola de Càldegues feia onze anys que treballava en favor de l’ensenyament del català però les retallades en els ajuts, especialment per part de la Generalitat, varen dur a la Bressola a la difícil decisió de tancar l’escola. Aleshores l’Associació Catalana Multilingüe Jordi Pere Cerdà va agafar el relleu i va aconseguir que l’ajuntament de Sallagosa els cedís uns locals per iniciar el curs al setembre del 2012. Actualment compta amb vint alumnes i els impulsors voldrien àdhuc posar una escola a la vall del Carol i a la zona de Montlluís en un futur si aquesta primera escola es consolida. Per consolidar-se, caldrà superar financerament aquests primers cinc anys que el ministeri d’educació francès no finança les despeses de professorat i per la qual cosa s’ha obert un compte per ajudar a l’escola. Cal destacar que l’escola és una experiència que compta amb alumnes de les dues Cerdanyes. Des d'aquí felicitar i seguir encoratjant els pares, promotors i mestres de l'escola Jordi Pere Cerdà! extret de la nostra col·laboració al blog Llengües Vives

Gure Esku Dago BideoKlipa

Per tal d' estendre el suport popular per dur a terme el dret a decidir del poble basc, en un sentit semblant al de les consultes que es feren a Catalunya i mirant al referéndum escocès del 2014,  s'ha llançat una campanya a nivel de barris i pobles.
Portem aquí el vídeo, extraordinari, amb lletra de l'escriptor Kirmen Uribe i música de Kepa Junkera.
Desitjar a la campanya el millor, que prengui aquest futur que és a les mans dels vascos clicant el símbol dels subtitols teniu la versió en català

Julie Fowlis, ambaixadora del gaèlic escocès

Arrel d'un missatge de Tywyll a la sempre interessant web Racó català (http://www.racocatala.cat/forums/fil/172408/interessant-reportatge-sobre-galic-escocs-msica-galica-independncia-desccia-travs-lartista), ens hem assebentat que la cantant en gaèlic Julie Fowlis ha estat entrevistada a la televisió americana, no tan sols per parlar de música (el programa és d'aquest aspecte principalment) però també sobre Escòcia i el gaèlic. Un plaer poder gaudir d'aquest programa d'uns quinze minuts, que torna a situar a Julie Fowlis com a una ambaixadora de fet de la llengua gaèlica escocesa. Per veure el vídeo clicar a sobre de l'enllaç http://video.pbs.org/video/2276837326

Al voltant de la mort de la "Iron Lady", M.Thatcher

Assebentats fa breus moments del decès de Margaret Thatcher, qui va dirigir el govern britànic entre 1979 i 1990, ens venen algunes primeres consideracions al cap. Cal emmercar-la en l'apogeu del neoliberalisme encapçalat per ella i el seu homòleg l'actor Ronald Reegan, que tenia en les liberalitzacions del mercat i l'oposició al règim soviètic les seves claus principals. Va dur a terme nacionalitzacions, tancament de mines i empreses que varen malmetre moltíssim la perifèria celta i el nord d'Anglaterra, així com la guerra propagandística de les Malvines i el període ferotge dels troubles als comtats del nord d'Irlanda, amb la "hunger strike" d'inici del seu mandat on varen morir entre d'altres el MP Bobby Sands. La història la jutjarà però al meu senzill entendre, moltes de les seves decissions, quan no equivocades, podien haver estat dutes a terme d'un altra forma, tenint en compte realment la gent i no abocant-la a la misèria (cas de les privatitzacions i tancaments)i a la radicalització i la mort (cas d'Irlanda).

el 18è Korrika i les llengües celtes

El diumenge 24 de març ha finalitzat la 18ena edició de la cursa Korrika organitzada per AEK en favor de la llengua basca. Aquesta cursa que va començar el 1980, recorre durant dues setmanes tot Euskal Herria passant-se un relleu a cada poble. A cada indret les organitzacions culturals, les ikastoles, els veïnes, surten a rebre el relleu i a correr algun kilòmetre. El dia 24 va arribar a Baiona, davant de 15.000 persones. Allí, els companys bretons que organitzen Ar Rhedareg, la carrera en favor del bretó, varen ser els responsables d'un kilòmetre i en aquest indret es varen aplegar membres de l'associació catalana-gal·lesa El Pont i irlandesos relacionats amb la carrera en favor de l'irlandès Ríth. Cal destacar la bona rebuda que els portadors de la bandera gal·lesa varen poder gaudir per part de bretons, irlandesos i els euskalduns que s'alegraven de veure l'estandard gal·lès.

Xavier Solano ens apropa el referendum escocès

Vilaweb fa una entrevista a Xavier Solano, assessor del SNP (Partit Nacional d'Escòcia)i autor del llibre "El mirall escocès" que fa una anàlisi força interessant de la situació del referendum escocès i de les semblances i diferències amb el futur referendum català

18 de setembre de 2014...Independece for Scotland!!!

Ja tenim data.... En un anunci al Parlament d'Edimburgh, El First MInister escocès, n'Alex Salmond, ha anunciat que l referendum per la independència d'Escòcia es celebrarà el 18 de setembre de 2014... La pregunta serà "vol vostè que Escòcia esdevingui independent?" ras i curt... Després de la unió trista de 1707 entre parlaments, Escòcia pot esdevenir un nou estat europeu, que vetlli pel benestar dels seus ciutadans i que col·labori en fer del món un lloc millor. Molta sort, Alba!!!

Gal·les torna a ser campiona!!!

Després d'un inici decebador a Caerdydd contra Irlanda, Gal·les va vencer de forma contundent al combinat anglès ahir en el mateix estadi. Aquesta aclaparadora victòria de 30 a 3 va fer del tot inútil els 7 punts d'avantatge per els que els anglesos podien permetre's el luxe de perdre. Gal·les va fer un partit formidable, mostrant-se un equip molt cohesionat i batallador, anant de menys a més i en una segona meitat per a recordar. El dia abans de Sant Patrici, britó cristianitzat i dut pels irlandesos a la seva illa de jovenet, va ser un dia on els anglesos varen veure's escapar un títol pel que semblaven destinats.... chwarae teg!!!!

Arrenca a Iruñea el Foro Social por la Paz

Avui comença a Iruñea el Foro Social para el impulso del proceso de paz/Bake prozesua indartzeko Foro Soziala, organitzat per Bake Bidea i Lokarri per apropar a la ciutadania d'Euskal Herria el debat i les passes necessàries per a la construcció de la pau i la cohesió en aquest territori. S'espera l'assistència de 600 persones i a través de l'associació "El Pont" hi assistirà una petita delegació del País de Gal·les. Bakea Euskal Herrian aurrera!!! Endavant la Pau a Euskal Herria!!! link: http://www.forosocialpaz.org

El Primer Secretari gal·lès visita Catalunya

En el marc d'enfortir les relacions entre els dos països, el Primer Secretari de l'Assemblea Gal·lesa, Carwyn Jones, va visitar Catalunya, mantenint entrevistes amb el president català, Artur Mas,i promocionant també Gal·les com a indret turístic atractiu. Paral·lelament Turisme Britànic ha endegat una campanya als mitjans per promocionar el país celta com a destí turístic,amb informació en català online. (www. uk) Tot i marcar diferències entre els dos casos respecte al camí que pren Catalunya per la sobirania, el primer secretari, del partit laborista, va destacar com el 70% de la població gal·lesa es sent d'identitat gal·lesa, i com un 20% de la població parla diàriament aquesta antiga llengua celta.

La llengua manesa visitada des d'Irlanda

És un plaer apropar-vos aquesta delícia de vídeo on s'escolta l'ànima de la llengua manesa parlada a l'Illa de Man. Mánchan Magan visità amb el seu programa No bearla II ("Sense anglès, II sèries), del canal en irlandès TG4, l'Illa de Man per conèixer parlants de manès, i que els empeny a aprendre aquesta llengua celta emparentada amb l'irlandès i el gaèlic escocès. A l'escola primària, apareix parlant i comprenent-se mútuament ell i el professor de manès.

Comença el Sis Nacions

Arrnca el Sis naciuons amb la derrota a domicili del campió gal.lès contra Irlanda per 22 a 30. Almenys queda la derrota en un veí celta... Escòcia per la seva part no va poder amb els sassenachs, que hi farem... I Itàlia n aquesta primera jornada ha donat la campanada al guanyars als normands francesos..auguri!!!

La independència bretona censurada als mitjans

Aquest dia 1 es va retirar del mercat una publicació per pressions dels eu accionista principal, pel sol fet de publicar enb portada que el 18% dels bretons estaven d'acord amb la independència de Bretanya. El fet és molt indicatiu de la situació a França.... Per saber-ne més detalls, us deixo amb l'escrit de la Lliga Celta: A popular Breton magazine is at the centre of a controversial debate about the freedom of the French press following the censorship of a front page story by the boss of a well known French newspaper, who owns a share in the publication. The February 2013 edition of 'Bretons' magazine featured a front page story of the results of a survey showing that 18% of people in Brittany are in favour of independence. However, Francois Regis Hutin from the French newspaper 'Ouest-France', which owns a 30% stake in the magazine and distributes the publication across Brittany, apparently disagreed with the article and demanded that the story was changed. The difficulty was the magazine had already been printed and was on sale from last weekend. Nevertheless, despite the cost, the magazine was withdrawn from the shelves of newsagents, a new leading article written (with the less controversial title of '69% of Bretons do not know their History') and the new edition is expected to be ready for sale once again throughout Brittany from today (1st February). It seems though that the debate has only just begun with a spokesperson from the French union, Confédération française démocratique du travail (CFDT), condemning the move, saying that the decision to pull the magazine from the shelves and change the article was an act of censorship, unbecoming of a newspaper boss who has consistently advocated for the freedom of information. The editor of the 'Bretons' magazine, Didier Le Corre, argued that the magazine was withdrawn, because of a printing problem. According to the survey, commissioned by the magazine and undertaken by Institut Français d'Opinion Publique (IFOP), 18% of respondents from Brittany were in favour of independence, 48% of respondents feel French first and 37% felt Breton first. The survey also found out that 44% of respondents were supportive of the reunification of Brittany and 36% were against reunification. The French state is usually proud of its reputation for the freedom of its press, with the French government last September even banning protests against the publication of a French satirical magazine that published a cartoon denigrating Islam's Prophet Mohammad. However it seems that the results of surveys into the opinion of Breton people about their views of Breton self determination and their sense of identity are far too controversial to publish even for the French press!